La nova diàspora

L'eclosió planetària d'internet obliga a repensar l'antic concepte de “diàspora”. La xarxa universal ofereix un potencial inèdit per a la preservació de les identitats nacionals i dels vincles comunitaris independentment del lloc de residència. Com representa també un alt risc d'homogeneïtzació cultural i de marginació dels grups humans incapaços de conrear parcel·les d'identitat al ciberespai. No és el cas català.

Davant l'evolució d'internet i els entorns 2.0 i successius, cada comunitat humana ha de replantejar les seves estratègies de supervivència com a comunitat diferenciada en la nova ecologia de les nacions, les llengües i les cultures del segle XXI. En aquest sentit, la comunitat catalana pot erigir-se com a pionera en la recerca d'un estatut de reconeixement entre les llengües i cultures ben posicionades en el nou entorn. L'èxit indubtable d'iniciatives com ara el domini “.cat”, la Viquipèdia, la Catosfera o la penetració del català a les xarxes socials i a les webs de multitud d'entitats públiques i privades, amb seu al territori o fora (tal com detecta el baròmetre WICACC), està bastint l'aldea de marca catalana a l'univers “tot digital”.

El vell concepte de “diàspora”, entesa com a dispersió geogràfica dels membres d'un poble, d'una cultura, d'una llengua, ha quedat desfasat. El món en xarxa permet i proposa dinàmiques d'acció deslocalitzades que no necessàriament han de ser negatives per al futur de les comunitats culturals de rang mitjà o menor. Al contrari, l'omnipresència de la xarxa dota d'eines poderoses els membres de la comunitat, siguin on siguin, per mantenir i/o construir vincles comunitaris no sols amb el territori d'origen, sinó també amb els altres membres en situació de diàspora temporal o permanent.

Per això convé parlar ara de nova diàspora catalana amb un sentit totalment positiu. Queda lluny aquella visió negativa que la relacionava amb la derrota del 39, la retirada i l'exili, i que per exemple encara recull òbviament el magnífic Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera. I és insuficient la que la vincula als processos de persecució de determinats pobles o ètnies o també als corrents migratoris de grans contingents de població.

Conformen avui la nova diàspora catalana, com la de tants altres pobles que volen viure en pau, tots els catalans i catalanes que viuen fora del territori per feina, estudis, turisme o negocis, i que tenen la voluntat de manifestar i d'exercir la seva catalanitat amb normalitat. La xarxa anul·la fronteres, crea múltiples espais de joc i cooperació i deixa que cadascú treballi amb les mil eines disponibles.

Els exemples d'aquesta voluntat abunden. Col·lectius com ara EMMA o com Wilson militen des de la diàspora a favor de la causa catalana. Però no cal fer política. Qualsevol iniciativa en català des de qualsevol indret del planeta és factible. Un exemple recent: la iniciativa de Patufets del Món, un blog creat per quatre mares – residents a West Cork (Irlanda), Berlín, Ulm (Alemanya) i Johannesburg–, que pretén ser “un punt de trobada virtual per als patufets escampats pel món”.

En el procés de transició nacional de Catalunya, la nova diàspora està adquirint un paper transcendental. No cal ser o viure a Catalunya per prendre part en les mobilitzacions. La xarxa bull en català. A pocs dies de l'Onze de Setembre i de la Via Catalana cap a la Independència, les proves de cadenes humanes brillen per tot el mapamundi: de Sidney a Oslo, de San Francisco a Hong Kong, de Buenos Aires a Berlín.

Cert, la internacionalització de les aspiracions de Catalunya a la independència pot experimentar un salt qualitatiu amb la Via Catalana de la Diada. Però la creació d'un clima d'opinió internacional favorable passa per un ús intensiu i intel·ligent del gran potencial que internet i la xarxa ofereixen a la nova diàspora catalana.