Dades per a tots els gustos

Si unes declaracions que tothom ha pogut escoltar tenen tantes interpretacions com analistes polítics i polítics hi ha, què hem d'esperar de les interpretacions de les dades econòmiques! Les declaracions del president Mas d'aquesta setmana sobre el pla de ruta i el seu calendari han servit perquè s'interpretin sovint en funció dels interessos de qui les escolta, la qual cosa fa bo allò de la comunicació que no sempre coincideix el missatge que s'emet amb el que es rep.

En el fons hem de convenir que les interpretacions són molt sovint mediatitzades pels interessos i per les ideologies dels receptors. Només cal fer l'exercici d'estar atents durant una temporada a les portades dels diaris de Madrid i ho veurem clar. Recordaran que, l'endemà de les eleccions catalanes, des de Madrid es llegia la davallada de vots de CiU com el fracàs de la “deriva nacionalista”, i la polifonia dels opinadors madrilenys i catalans d'aquesta setmana sobre les declaracions de Mas ha estat variadíssima i sovint contradictòria. Doncs, si d'unes declaracions que, per la seva concreció, podríem dir que foren cartesianes se n'han fet tantes interpretacions i debats, no podem esperar menys de les interpretacions que es fan i es faran de les múltiples dades que ofereix la macroeconomia d'un país. Jo ja tinc assumit que estarem en plena recuperació econòmica i encara hi haurà multitud de gent que dirà que la crisi persisteix, de la mateixa manera que ja estàvem en crisi econòmica i molts la negaven o feien com el president del principal banc espanyol, que assegurava que era un “petit refredat”. L'altre dia, en l'entrevista d'una televisió espanyola a l'economista José Carlos Díez, autor d'un llibre que no paren de promocionar-li (Hay vida después de la crisis) li van preguntar si estàvem a les portes d'una represa econòmica, i va dir rotundament que no. Quan algun dels tertulians que l'escoltaven li feia observar un reguitzell de dades econòmiques que han millorat molt el darrer any, ell va dir: “Però tenim un 26% d'aturats.”

Si aquest és el paràmetre que ens ha de servir per saber si hem sortit de la crisi, ja podem afirmar que en tenim per molts anys. De fet, ahir mateix, el doctor José M. Gay de Liébana, en una entrevista a El Punt Avui, ens explicava la dificultat històrica d'Espanya en la creació de llocs de treball i la facilitat que té per destruir-los.

És cert que en economia hi ha un component intangible molt important: la confiança i l'optimisme. Les societats que tenen confiança i són optimistes tendeixen a consumir més i el consum ajuda a la reactivació econòmica. Els missatges d'optimisme que està emetent el govern espanyol sobre el proper final de la crisi, quan encara el darrer PIB és negatiu –s'imaginen què ens dirien si hagués estat un creixement de l'1,1% com el portuguès?– tenen com a objectiu clar revertir el pessimisme, provocar esperança i justificar els sacrificis fets.

A Catalunya tenim dos fronts oberts que hem d'atendre a l'hora: l'econòmic i el nacional, i sovint algunes estratègies i accions que fem o hem de fer són complementaries. El lliurament de les trenta propostes per a una reforma de l'administració lliurades aquesta setmana al govern pel Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració és una bona notícia, perquè no podem aspirar a tenir un país modern i competitiu del segle XXI, amb un model d'administració del segle XIX. Fa trenta anys vam perdre l'oportunitat de construir un fet diferencial amb l'administració, però vam copiar mimèticament l'espanyola i hi vam superposar les pròpies però amb la mateixa base.

És a dir, vam fer el que una frase del bon amic i mestre Salvador Sunyer diu: “Barret sobre sombrero.” I aquest esquema és econòmicament negatiu i contrari a tota esperança de país modern i eficient.

Reformar l'administració és molt més difícil que crear-la de nou, però el futur país nostre, sigui el que sigui, no pot heretar aquest pes mort tan feixuc per a la ciutadania. Cal ser valent, si més no, per patriotisme.