Repensar el món local

L'administració local necessita una renovació i una adequació a les expectatives que els ciutadans del segle XXI tenen respecte a qui ha de gestionar l'àmbit públic. És el moment de revisar-ne el funcionament i millorar-ne l'eficàcia i eficiència. Els ciutadans reconeixen aquesta administració com la primera línia de relació entre administració i administrats i, per tant, la valoració del seu funcionament pot aportar molt per restablir la confiança necessària cap al món polític. 

Per què dic que cal una reforma? El món local s'ha esforçat per no deixar sense resposta cap de les necessitats i peticions que li han arribat directament dels ciutadans. De fet, aquesta és una de les seves fortaleses: la facilitat d'accés. Però aquesta dinàmica ha portat a augmentar els serveis que presta l'administració local sense un finançament adequat. I no només això: la mateixa dinàmica ha comportat la duplicació o la multiplicació d'administracions responsables. També una absurda competència entre ajuntaments per oferir els millors serveis ha contribuït a dificultar el seu correcte funcionament. Només ha faltat que la situació econòmica hagi posat clarament de manifest la insuficiència de mitjans per fer més evident la necessitat de la reforma.

La reforma de l'administració local és urgent i, al meu entendre, ha d'abastar clarament tres aspectes. En primer lloc, necessita una clarificació de funcions. En segon lloc, cal definir i garantir-ne el finançament d'acord amb aquestes funcions. I, en tercer lloc, aquest nova organització i aquest finançament han de permetre la modernització de les seves estructures per fer-la més eficient.  

I quines han de ser les funcions dels ajuntaments? Simplement, les que gestionades des de la proximitat són més eficaces. Això no vol dir que cada ajuntament hagi de gestionar tots aquests serveis de proximitat, sinó que l'esperit de mancomunar serveis i responsabilitats ha de ser un signe identificatiu d'aquesta gestió.

Estic convençut que clarificar les funcions del món local obliga a disminuir els àmbits d'administració. Se'm fa difícil pensar a mantenir àmbits i repartir les competències. Per això, el sentit comú i el coneixement de les diverses administracions em porta a la conclusió que tres àmbits són més que suficients: govern, vegueries o consells comarcals i ajuntaments. 

Per què dic vegueries o consells comarcals? Si les vegueries suposen només un canvi nominal en relació amb les diputacions, ben poc haurem avançat. Tot i l'enorme complexitat de la seva eliminació en el context actual dins l'Estat, si les diputacions desapareguessin, també crec que caldria repensar els consells comarcals. Té sentit que cada comarca en tingui un? Només pot ser eficient una organització comarcal o encara podem mancomunar més? 

I arribo als ajuntaments. La reforma torna a posar sobre la taula un debat molt antic i mai resolt: cal fusionar o suprimir ajuntaments? Sóc del parer que els pobles no han de desaparèixer, que la seva toponímia és part indestriable de la nostra identitat. Però no confonguem pobles amb ajuntaments. Conservem els noms dels nostres pobles, però no tinguem prejudicis per fer desaparèixer moltes corporacions per convertir-les en unitats administratives més grans, més coherents, més eficaces i eficients. I més eficients, no ho oblidem, vol dir menys cares per als contribuents.

 I aquesta eficiència l'hem de saber situar en una millor prestació dels serveis. Per exemple, podem millorar la coordinació entre ajuntaments per racionalitzar la implantació d'equipaments, o per decidir criteris urbanístics i de creixement. Massa vegades donem la impressió que, en lloc de col·laborar, com deia abans, ens fem la competència. 

Per últim, cal professionalitzar la gestió. Els polítics marquen el model i la línia a seguir. Els tècnics i directius executen les decisions conforme a la llei. I el nivell més pròxim al ciutadà, les persones que ens atenen als ajuntaments, han de ser facilitadores de les demandes ciutadanes. De la professionalitat d'aquests últims, segurament, en depèn bona part de la imatge que la ciutadania pugui tenir d'un ajuntament.

No puc acabar sense una reflexió final. No ens podem permetre  equivocar-nos. I ens equivocaríem si aquesta reforma la penséssim en clau d'equilibris polítics, de dalt cap a baix, al servei d'un sistema que –abans que ningú més– els mateixos polítics hem de saber regenerar. En definitiva, la reforma del món local s'ha d'entendre i percebre des de la societat com un pas endavant per fer de Catalunya un país cada vegada més avançat, més pròsper i lliure.