Escola Ikea

Les estretors pressupostàries en matèria d'ensenyament i la necessitat de reutilitzar fins i tot els barracons han servit perquè Girona assagi un concepte d'equipaments fins ara inèdit: l'escola Ikea. La imatge de pares i mestres amb trepants i tornavisos instal·lant a contrarellotge prestatgeries a l'escola pública El Bosc de la Pabordia ens assenyala ben gràficament cap on va el futur dels nostres centres: si vols una aula, te la muntes tu mateix. Si s'ha arribat fins aquí, és a conseqüència d'una combinació agredolça de compromís i voluntat de servei per part de la improvisada brigada de muntadors i, alhora, de trista incapacitat previsora de l'administració encarregada de la planificació de tot plegat. Al final, si l'escola pot començar dijous les classes amb relativa normalitat haurà estat per la implicació desinteressada de pares i mestres, que ahir treballaven braç a braç amb els operaris. Tots hi han posat el coll, però l'episodi d'El Bosc de la Pabordia és l'exemple de la incertesa amb què ens toca una altra vegada afrontar l'inici de curs en l'ensenyament públic.