‘Vinum divinum'

Figue­res, 29a Mos­tra del Vi, la set­mana pas­sada, a la Ram­bla. Ambi­ent de festa, opti­misme, bona feina, repu­tació, i la marca Empordà rut­llant a tota bufa. Als estands hi ha foto­gra­fies de la vinya empor­da­nesa estesa sobre el pai­satge nos­trat, algu­nes de pura mera­ve­lla visual: s'hi veu la plana allar­gas­sada i alguns turons ondu­lats i suaus, sota un ample cel que s'hi des­ploma. Aquesta és una con­trada de llarga història, de per­so­nat­ges que pas­sen i tras­pas­sen, de fets que s'entre­lla­cen; un pai­satge que pre­senta una mena d'aris­tocràcia tra­di­ci­o­nal i pres­ti­gi­osa, per causa dels seus orígens a Empúries. El pai­satge i la seva història fan de la nos­tra una terra pri­vi­le­gi­ada i reve­ren­cial, en la qual Josep Pla reco­mana entrar de pun­te­tes, tra­ient-se el bar­ret, l'ull atent i admi­rat, i com­por­tant-s'hi com en un tem­ple. I és que tre­pit­gem
una terra antiga, far­cida de suc naci­o­nal: hi ha dòlmens i men­hirs, hi ha patri­mo­nis natu­rals de pri­mer ordre, hi ha ciu­tats gre­gues i roma­nes, hi ha mones­tirs romànics, pobles for­ti­fi­cats i cas­tells enlai­rats, hi ha oli­ve­res cen­tenàries i també hi ha el som­riure verd i ale­gre de la vinya.

La Ram­bla, aquests qua­tre dies de la set­mana pas­sada, sem­blava un resum de tot ple­gat. Ara que tinc el pri­vi­legi de viure entre records amo­ro­sos, quasi com un prolífic i antic patri­arca, contínua­ment em feia l'efecte que la història i la rea­li­tat més actual ana­ven allà estre­ta­ment de bra­cet. Des de fa més de tres mil anys, l'Europa medi­terrània és ter­ri­tori de vinyes, i en el segle cinquè abans de Crist ja hi havia vi pels vol­tants de Roses i Empúries. Els nos­tres vins ja eren impor­tants en el segle dotzè, quan el mes­tre celle­rer de Sant Pere de Rodes, dom Ramon Pere de Novàs, dic­tava nor­mes per a l'ela­bo­ració dels vins en el que es pot con­si­de­rar com el pri­mer trac­tat d'eno­lo­gia de Cata­lu­nya.

Molta història, molta tra­dició, lli­gada en un moment de mos­tra excel·lent a la Ram­bla (qüestió a part eren els escar­ran­sits, irri­so­ris tas­tets sòlids). Quant al vi, només cal man­te­nir i anar afi­nant. És el que fan els nos­tres viti­cul­tors; a cada estand, es pal­pava només d'ence­tar-hi la més petita con­versa. Ja són 29 anys de mos­tra de vi de l'Empordà; espe­rem-ne molts més, tal com es diu en l'enjòlit d'una poe­sia en el llatí ano­me­nat macarrònic: “Vinum divi­num vino­rum, per omnia sae­cula sae­cu­lo­rum.” Que vol dir, en català, que de vi sem­pre n'hi haurà.