Hem marcat la Via

Com aquell qui diu, aca­bem d'arri­bar de donar-nos les mans amb milers de cata­lans per defen­sar la nos­tra lli­ber­tat. Sin­ce­ra­ment, crec que tot el que s'havia de demos­trar ja s'ha demos­trat. Som un poble, variat, plu­ral, amb sen­ti­ments molt diver­sos, però un poble al cap i a la fi. El defen­sor del lec­tor ha tor­nat a la feina, que no depèn de mi sinó de vosal­tres. De debò crec que tenim un bon diari, però que es pot millo­rar molt i molt. I els lec­tors hi teniu un paper molt impor­tant, ja que sabeu que sereu escol­tats, sigueu qui sigueu i vin­gueu d'on vin­gueu. Aquest estiu he rebut només un cor­reu per al defen­sor del lec­tor i no el puc con­tes­tar –ho lamento– perquè he tin­gut un pro­blema amb l'ordi­na­dor i m'ha des­a­pa­re­gut. Ho sento, gan­gues de les noves tec­no­lo­gies. Sí que he rebut dar­re­ra­ment un cor­reu de feli­ci­tació per a l'Imma Merino sobre un arti­cle dedi­cat a la novel·la Guerra i pau, que al nos­tre lec­tor li ha recor­dat mol­tes emo­ci­ons pas­sa­des. Li passo a l'Imma.

Encara que durant el mes d'agost no hagi donat senyals de vida, el diari ha estat pre­sent tots els dies a casa, l'he lle­git amb més dete­ni­ment que mai i n'he par­lat d'ell amb molts i molts amics, amb qui ens hem tro­bat gràcies a la rela­xació del temps de vacan­ces.

La pre­gunta que ens hem anat for­mu­lant ha estat sem­pre la mateixa: El Punt Avui ocupa el lloc que ha d'ocu­par un diari, amb un com­promís obert i des­ca­rat sobre el dret dels cata­lans a deci­dir i fins i tot amb una sim­pa­tia no dis­si­mu­lada per la inde­pendència del nos­tre país? Lògica­ment no tot­hom hi està d'acord. També hi ha gent que vol­dria un diari diguem-ne més infor­ma­tiu i menys opi­na­tiu, un diari que es limités a donar infor­ma­ci­ons del que passa i s'opina en el nos­tre país i deixés als lec­tors que en tra­gues­sin les seves con­clu­si­ons. No nega­rem que el nos­tre diari ha triat una opció clara i sense embuts per un canvi radi­cal del país. És cert que els res­pon­sa­bles del diari han pro­cu­rat que tot­hom tingués veu i no s'han dei­xat de publi­car, al con­trari, punts de vista molt dife­rents de la línia habi­tual.

Comen­cem un nou curs, com els alum­nes de les esco­les, que han entrat a classe gai­rebé al mateix moment que jo m'he posat a l'ordi­na­dor per rei­ni­ciar la tasca. Crec que és un bon moment per recor­dar els prin­ci­pis del nos­tre diari, que són democràcia, inde­pendència, ter­ri­to­ri­a­li­tat i cata­la­ni­tat. Aquests prin­ci­pis els hem de tro­bar en aquest pro­ducte que ens arriba a casa cada dia, ja sigui en paper o a través de molts mit­jans informàtics, que cada dia són més i més sofis­ti­cats. Tot ple­gat corre tant de pressa, que pen­sar el que pot pas­sar en un curs ja deu ser massa. Les sor­pre­ses ja ens vénen cada dia. De moment ja podem lle­gir el diari per inter­net. He dit mol­tes vega­des que a mi no m'agrada, neces­sito el paper, aque­lla olor de tinta, aquell girar pàgina rere pàgina. Però també he agraït, quan m'he tro­bat lluny, poder obrir el portàtil i lle­gir el diari de dalt a baix. Suposo que també hi ha qui el lle­geix a través del mòbil; jo aquí sí que no hi he arri­bat, segu­ra­ment perquè no em fa falta.

Com dèiem, entre tots hem de vet­llar perquè el diari sigui català, que vol dir que cada cop la nos­tra llen­gua es vegi més enri­quida i hi hagi menys errors. De democràtic, ni dub­tar-ne. Ho hem estat sem­pre i crec que només cal vet­llar perquè s'hi vegin repre­sen­ta­des totes les opci­ons democràtiques de casa nos­tra, encara que el diari, en el seu edi­to­rial, mar­carà el punt de vista del mitjà. La inde­pendència del diari crec que està garan­tida, en pri­mer lloc perquè la pro­pi­e­tat ho va asse­gu­rar quan fa poc va assu­mir el risc de tirar enda­vant un diari gironí i també naci­o­nal, com ho va tenir en compte i va com­plir amb escru­po­lo­si­tat l'ante­rior pro­pi­e­tari, en Joan Bosch. L'existència d'un con­sell edi­to­rial, plu­ral tant pel que fa a idees com per la ter­ri­to­ri­a­li­tat, fa que hi hagi unes per­so­nes que vet­llen per la inde­pendència d'El Punt Avui. Com a inte­grant d'aquest con­sell edi­to­rial, puc asse­gu­rar que els seus mem­bres s'aga­fen la tasca amb una gran seri­o­si­tat i posen damunt la taula qual­se­vol dubte en aquesta matèria. I pel que fa al tema de la ter­ri­to­ri­a­li­tat, es fa el que es pot, tot i que no és el que es vol­dria. Tant de bo hi hagues­sin mol­tes més edi­ci­ons lli­ga­des als ter­ri­to­ris, però en aquest punt l'eco­no­mia ha fre­nat molts pro­jec­tes. Amb tot, puc asse­gu­rar que no es tira la tova­llola i de moment l'edició digi­tal mira d'avançar en aquest punt. I acabo feli­ci­tant el diari per haver rein­te­grat El 9 a l'edició nor­mal, tot i que si algú només vol el diari espor­tiu el pot com­prar al quiosc. Posem-nos-hi, doncs: des d'avui espero les vos­tres opi­ni­ons i els vos­tres punts de vista sobre el “nos­tre” diari. Som-hi.