Ara torno
Més Via
Jo tampoc no sé què passarà a partir d'ara a Catalunya. Sí, ara és l'hora de la política, com els agrada a dir als polítics, però que no oblidin que qui els empeny no pensa cedir. La xifra i els partits, la gent i la política. Un milió sis-centes mil persones. Sí, tantes o més que en la manifestació de la Diada del 2012. I ara ve la precisió: en la manifestació de l'any passat l'endemà mateix cada partit polític (ja entenen que obvio els partits que se'n desmarquen sols) va fer seva una bona part dels manifestants, perquè de grat o per força es van posar tots rere el lema i perquè tots van tenir la gosadia de dir que també era una manifestació contra les retallades o pel que els convingués. Doncs bé, que Unió, el PSC i ICV s'apuntin la xifra de la cadena humana d'aquest any, perquè és la que és havent-se exclòs ells oficialment de la convocatòria. Una altra cosa és que hi hagués votants seus que tenen pensament propi per fer el que els sembla. Però tots tres han actuat més segons els seus interessos de partit que els del país. Perquè si estan tant com diuen pel dret a decidir, no hi havia millor manera de reivindicar-lo i aconseguir-lo que agafar-se de les mans fent cadena. No és el cas d'ERC, que se sent a gust amb tot el que fa l'Assemblea però que ha mirat també pel partit no entrant en el govern. Menys ha especulat CDC, matriu del govern, que, amb Mas al capdavant, ha anteposat les necessitats i els anhels de la majoria del país als del partit, i que prou que ho va pagar en les últimes eleccions. Però mirar més enllà de l'última enquesta d'intenció de vot sembla una bona inversió de futur. Per al partit i per al país. Ara bé, per afrontar el procés cap a la sobirania en els moments que vénen, el millor per al país seria que ERC entrés al govern. I ja no dic el PSC i ICV, que només estan per veure com queda el transvasament de votants de l'un a l'altre. Llàstima. Ja arribarà el dia que Unió s'haurà de retratar davant el país, com també ICV i fins i tot el PSC, però CiU i ERC són una majoria prou sòlida per mantenir el rumb del procés.
I no tinc ni espai ni res per dir del govern espanyol. Si la determinació del govern català és la mateixa que hi va haver a la Via Catalana, el que hagi de passar caurà pel seu propi pes. Diguin el que diguin a Espanya. I no vull dir que serà fàcil, però sí que mai ho havíem tingut tan ben marcat com ara.