Aliats morals

Posem en un plat de la balança l'amenaça d'Almu­nia sobre l'exclusió cata­lana de la UE; la rec­ti­fi­cació forçosa en 24 hores de la vice­pre­si­denta Reding en el mateix sen­tit ara fa un any; les obe­di­ents mati­sa­ci­ons de letons, litu­ans, i també els silen­cis, pru­dents o emmor­das­sats, d'altres sim­pa­tit­zants de la causa cata­lana. I a l'altre cantó posem-hi el valor posi­tiu que Cata­lu­nya repre­senta per a Europa econòmica­ment i estratègica­ment. Posem-hi els prin­ci­pis democràtics que regei­xen a Europa i afe­gim-hi la mobi­lit­zació cívica i la radi­ca­li­tat democràtica que impul­sen el procés català. Sí, segur, Cata­lu­nya té còmpli­ces poten­ci­als a fora. Ben­vin­guts i gràcies. Però la història ens demos­tra que és millor no donar per segur res que depen­gui d'altres. Millor tre­ba­llar a fons a casa, no aflui­xar en la mobi­lit­zació i sobre­tot acon­se­guir una majo­ria social incon­tes­ta­ble.