Madrid, abans i ara

Amb una modesta hemeroteca domèstica, creada molts anys abans del naixement d'internet, es poden recuperar fàcilment textos publicats que el pas del temps ha convertit en històrics. L'altre dia, gairebé per atzar, van aparèixer en una mateixa carpeta dos papers distants amb referències a Catalunya que tenen poc a veure amb les que ara ens dediquen majoritàriament els polítics espanyols i els mitjans de comunicació escrits o parlats de Madrid.

Un d'aquests textos pertany a José Antonio Primo de Rivera. Qui els ho havia de dir als que enarboraven la bandera de Falange mentre assaltaven la Delegació de la Generalitat a Madrid! En una intervenció al Congrés dels Diputats de 14 de gener de 1934, i enmig d'una defensa encesa de la unitat d'Espanya, el líder falangista va dir: “Cataluña, la tierra de Cataluña, tiene que ser tratada desde ahora y para siempre con un amor, una consideración y un entendimiento que no recibió en todas las discusiones. Porqué en esta misma Cámara y fuera de ella se mezcló con la noble defensa de la unidad de España una serie de pequeños agravios en lo menor que no eran otra cosa que separatismo fomentado desde este lado del Ebro.”

Mig segle després, el 23 de maig de 1983, l'escriptor Francisco Umbral publicava a El País un article titulat Los catalanes i feia, des de Madrid estant, aquesta sorprenent descripció de la nostra realitat i de la seva: “En Cataluña son transparentes las tres clases sociales, alta, baja y media, porque el equilibrio ha dado claridad al conjunto, lejos del embarullamiento centralista. A ver si este aldeón que es Madrid, en la provincia de Ciudad Real, se entera de que hay una Cataluña tejedora y ulisaica (...) Que los madrileños se enteren de Cataluña, como tendrían que enterarse de Portugal. Vivimos en nuestro centralismo, nutridos de nosotros, entre dos ignorancias, entre dos alas como mares –Atlántico y Mediterráneo– y sin aprender a volar.”

Han passat vuitanta anys, han passat trenta anys i som exactament allà mateix. Però hem anat a pitjor: cada vegada són menys, a l'altre “lado del Ebro”, els que tenen lucidesa per entendre la situació i coratge per denunciar-la.