Altruisme espuri

L'empresa Inditex ha signat convenis amb Metges sense Fronteres per valor d'1,5 milions d'euros per finançar projectes solidaris a l'Índia i a Turquia. Al districte indi de Darbhanga en concret es desenvoluparà un servei per combatre la desnutrició infantil. En pensar en els infants desnodrits del Tercer Món, la imatge s'associa a una pobresa profunda que impedeix que puguin ser alimentats adequadament. Una misèria que sorgeix de l'explotació laboral de llurs progenitors, un abús que només esclata als ulls de tot el món quan 1.000 treballadors tèxtils moren en l'ensorrament d'un edifici a Bangla Desh, el passat mes de maig. En uns tallers ruïnosos, els pagaven de mitjana 50 euros al mes per 54 hores setmanals, això és, 0,23 euros l'hora. Inimaginable a la nostra àrea!... No hi ha dubte que en aitals condicions la desnutrició ha d'afectar tant els infants com els adults.

Han transcorregut sis mesos des de la tragèdia i res no mostra que el salari dels supervivents hagi millorat, ni que hi hagi hagut cap reacció per part dels fabricants, ni per part dels consumidors occidentals. El patrimoni dels empresaris continua creixent i l'armari dels compradors es continua omplint, tot plegat a costa de pagar barat i comprar barat.

Llavors, les onegés han d'agrair donacions que si no s'hagués produït prèviament la pobresa ni serien necessàries ni serien possibles. La lògica respecte a això es basa en dues proposicions: si els treballadors cobressin sous decents, no requeririen donatius; si els fabricants paguessin com és degut, no s'enriquirien fins a poder presumir de filantrops.

Una reflexió que no afecta sols els països deprimits. Els anomenats emergents també són font d'explotació per a uns i d'acumulació de capital per a d'altres. La mateixa empresa Zara ha estat denunciada al Brasil pel fet d'abastir-se d'un proveïdor amb treballadors en condicions d'esclavitud com ara jornades de 16 hores i treball infantil. És d'aquestes injustícies socials d'on neixen els altruismes espuris.