Sense resposta

La proposta feta per l'alcalde de Girona d'adquirir amb fons municipals la col·lecció d'art del crític Rafael Santos Torroella per un preu de gairebé quatre milions d'euros i instal·lar-la a la Casa Pastors de Girona, antiga Audiència, ha donat lloc a un seguit d'interessants debats sobre les polítiques culturals a la ciutat, sobre els reptes del món de l'art a Girona i sobre la promoció del turisme cultural, que cal celebrar. Arran de la proposta, els grups municipals i la ciutat hem sabut que l'alcalde es proposa crear un nou museu a Girona, un “centre d'art contemporani”, però, de moment, tot el que envolta la proposta són grans interrogants. Trobar en aquests moments de deu a dotze milions d'euros per destinar al projecte (rehabilitació de la casa i compra de la col·lecció), a més, no és fàcil, i la Generalitat, de moment, malgrat el que es pugui especular, no ha ofert a la ciutat cap possible via de finançament per al projecte.

Atès que CiU va triar governar en minoria en aquest mandat, necessita el suport d'almenys algun dels altres grups per tirar endavant la compra. Des del nostre grup municipal, quan se'ns va demanar aquest suport per a l'adquisició, per responsabilitat vàrem iniciar una anàlisi molt acurada del tema. Aquesta ens ha suscitat una sèrie llarga d'importants dubtes que, de moment, no ens ha aclarit l'equip de govern. Per això hem reiterat la petició de més informació i de dictàmens experts. Per donar lloc a un debat obert que creiem imprescindible hem proposat la creació d'una “comissió informativa municipal especial i pública sobre la compra del fons Santos Torroella, perquè l'equip de govern pugui donar a conèixer detalladament la seva proposta i perquè es propiciï la compareixença pública d'experts. Tot plegat ha de permetre aclarir alguns dels importants interrogants suscitats: és aquest el moment adequat per emprendre un projecte com aquest? De quina mena de projecte estem parlant? És prudent i viable fer-ho en solitari? Amb quins objectius culturals per als gironins i per als visitants? Quines complementarietats i sinergies s'establiran amb els centres existents? Quins costos d'inversió i quins costos anuals suposa aquest projecte? Què haurem de deixar de fer per poder-lo finançar? D'on sortiran els recursos? Si es vol fer un nou centre, la primera inversió ha d'ésser la compra, en solitari, d'una col·lecció privada? Per què? No podem trobar altres fórmules i cercar companys de viatge, públics o privats, per a una operació tan costosa? És adequat que, en un moment com l'actual, es dediquin fons públics a una adquisició com aquesta? I pel que fa a la col·lecció, atès que només disposem d'un únic informe de taxació fet per un galerista privat i no tenim cap dictamen de cap ens públic per contrastar-lo, estem segurs que estem parlant d'un preu just? No estarem començant la casa per la teulada sense tenir cap garantia de poder construir ni tan sols els fonaments? Per què, si l'agost de 2011 l'alcalde va dir que no es faria en tot el mandat el “Centre d'Art Contemporani-Bòlit”, del qual ja tenim el projecte executiu, ara hi ha hagut aquest canvi que tot indica que suposarà més despesa? Com és possible que, en un moment en què la resposta a tantes demandes ciutadanes d'entitats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tinguem per fer aquesta compra? Si l'objectiu és d'atracció turística, qui ens confirma la capacitat d'atracció turística del projecte?

El senyor Bagué, en un recent i sorprenent article sobre el tema, diu que li crida l'atenció que no vulguem culminar una compra que, segons ell, va ser iniciada per governs anteriors. Crec que es tracta d'un malentès. La bona relació de molt temps de l'Ajuntament amb la família Santos Torroella va donar lloc a l'exposició temporal al Museu d'Història de la Ciutat (de juliol a octubre de 2004) d'una mostra seleccionada de les peces més significatives de la col·lecció. Varen passar-hi 1.735 visitants, xifra que s'acosta a la mitjana d'aquestes exposicions. Hi va haver també una conferència i es va editar el corresponent catàleg, que està encara avui disponible. La valoració de la mostra va ser positiva però no va prosseguir posteriorment cap procés que es pugui dir que ara culmina. Això no prejutja res pel que fa a la proposta actual, que correspon a l'actual govern, i que cal analitzar ara i avui, però em sembla que és bo aclarir-ho. Ell deia que estem al cap del carrer. Per nosaltres, en canvi, estem tot just al principi i cal anar al fons. El senyor Bagué, a més, desautoritza de forma expeditiva la nostra proposta en relació amb la Casa Pastors, sense, òbviament, conèixer-la. Aquest era un dels elements “estrella” del nostre programa electoral municipal i en vàrem parlar molt durant la campanya, però com que el nostre paper ara no és el de governar no correspon en aquest moment debatre-la. Li he de dir, però, que el nostre és un projecte ambiciós, de nivell europeu, que té coincidències amb models d'algunes ciutats europees capdavanteres en la modernització del seu relat cultural i patrimonial, alguna de les quals ha obert equipaments modèlics tot just fa mesos. Podem debatre'n quan vulgui, si és des del respecte mutu. Nosaltres ho farem, per descomptat, quan s'acosti la propera campanya electoral municipal. Ens cal un govern municipal amb un projecte de ciutat que es concreti en propostes realistes i ambicioses alhora. I ens cal poder debatre a fons entre els representants de la ciutadania de diferents tendències, i amb la ciutadania en general, els temes importants de futur de la ciutat. Deu o dotze milions d'euros de tots són, avui, per als gironins i gironines, molts diners, i, per sort, l'aritmètica del ple obliga el govern a buscar suports. La ciutadania ho va decidir així, i hem de concloure dient que la seva decisió és sempre sàvia.