La campanya dels mestres
entorn de la FAES, estan encomanant
als seus braços executors
una nova ofensiva coordinada
de substitució del català
El dimarts 24 de setembre passarà a la història recent de la comunitat catalana com un dels dies més tristos d'aquesta nova i apassionant transició. El PP de les Balears liquidava trenta anys del model d'immersió en català a l'escola i imposava el trilingüisme. A canvi, també passarà a la història la colossal mobilització escolar i cívica de les Illes en defensa de la llengua i contra la política insensata del govern de Ramón Bauzá.
En seu parlamentària, la majoria absoluta del PP de Bauzá feia aprovar el decret llei TIL (Tractament Integrat de Llengües) sense cap concessió ni a l'oposició, ni als docents en vaga, ni al moviment social en defensa del català, ni a la Universitat de les Illes, ni tan sols al Tribunal Superior de Justícia de les Illes, que havia suspès cautelarment l'anterior decret. Quin argument adduïa Bauzá? Que l'alt índex de fracàs escolar a les Balears era degut al model d'immersió. Una burda fal·làcia que ningú no s'ha cregut.
La política lingüicida d'aquest nou PP de les Illes –els anteriors governs del PP havien consensuat les grans decisions sobre la llengua– només troba justificació en l'estratègia general, ideològica i política del PP contra el procés de normalització del català en els territoris històrics. Els estrategs i ideòlegs del partit hegemònic a Espanya, aglutinats entorn de la subvencionada FAES, estan encomanant als seus braços executors –els governs de les Illes, del País Valencià i d'Aragó– una nova ofensiva coordinada de substitució del català. I òbviament això comença per la base: l'escola. També ho intenten reiteradament a Catalunya, amb mil subterfugis legalistes, bé que sense garanties d'èxit fins ara. Però, alerta: l'últim estratagema per atacar la línia de flotació de l'ensenyament en català, se l'acaben d'inventar PP i UPD introduint una esmena a la llei Wert perquè l'espanyol sigui llengua vehicular a tot l'Estat!
Ara bé, l'obcecació per extirpar la diferència en els territoris que encara Madrid controla, no deixen veure al PP el favor que estan fent a la causa catalana. De la mateixa manera que l'ofensiva del PP contra l'espai del català no té fronteres i sembra la destrucció arreu, s'alça un nou moviment de resistència i de brots verds per damunt les fronteres administratives i amb noves formes d'acció. Els dirigents del PP pretenen ignorar l'impacte de la marea verda que s'estén per totes les Illes, amb participació massiva de docents, de centres, d'alumnes i de pares. El govern ha calibrat què significa realment una vaga indefinida de mestres a l'inici del curs? El govern de Bauzá, com els de Camps i de Fabra al País Valencià o el de Rudi a l'Aragó, menystenen l'abast social i polític de la campanya pel català que la seva persecució obstinada propicia a tots els Països Catalans.
Després de l'èxit esclatant de la Via Catalana, ara toca als mestres de les Illes d'encapçalar la campanya per la dignitat nacional. La seva gran marxa verda inclou, al costat de la defensa de l'escola pública i de qualitat, la preeminència de la llengua catalana. La seva gosadia està generant una campanya de solidaritat i de complicitats com feia anys que no vèiem: comitès de suport a Barcelona i a València, caixa de resistència per ajudar els vaguistes (avui s'hauran recollit més de dos-cents mil euros), mobilitzacions constants, ressò mediàtic molt notable, ampli suport a les xarxes i un color inconfusible: el verd de l'esperança.
El govern de Bauzá, com els del PP a Madrid, a València o a Saragossa, poden tenir majories per imposar la seva idea d'Espanya, que ha fracassat, però no tenen raons ni armes per aturar la gran marxa democràtica del poble català per refer-se de les dictadures espanyoles. Com deia una pancarta dels vaguistes: “El mestre en vaga també educa”. En efecte, la campanya per la dignitat comença a l'escola.