Bertrana d'anar i tornar

Ser immor­tal deu ser com haver com­prat un bit­llet d'anada i tor­nada sense data de cadu­ci­tat. Els seus posseïdors se'n van, a vega­des per molt de temps, però el dia menys pen­sat rea­pa­rei­xen, increïble­ment rejo­ve­nits i feliçment vigents. Enguany estem vivint el cas para­digmàtic del pre­sumpte difunt Sal­va­dor Espriu.

Es veu que Pru­denci Ber­trana també havia com­prat el bit­llet de l'etern retorn. El 1911, després de vint anys de viure a Girona, aban­dona la ciu­tat que l'ha sotmès a un clima irres­pi­ra­ble. Però el 1935, després d'un quart de segle de silenci, pre­si­deix els Jocs Flo­rals giro­nins i rep el des­greuge i l'home­natge dels ciu­ta­dans. Un any més tard esclata la Guerra Civil i, el 1939, la dic­ta­dura mili­tar pro­hi­beix totes les seves obres, al cos­tat de les de Vol­taire, Zola o Rous­seau, en una de les pri­me­res ordres de cen­sura del règim. Ber­trana mor el 1941 i, durant un altre quart de segle, no es parla més d'ell. Però, el 1967, sob­ta­da­ment, torna a reviure amb la cre­ació del premi de novel·la cata­lana que durà el seu nom. De lla­vors ençà, no deixa d'anar i venir de manera inter­mi­tent: ree­di­ci­ons, repre­sen­ta­ci­ons, expo­si­ci­ons, dedi­cació de car­rers,... Ara mateix hem assis­tit a una nova resur­recció: s'acaba d'edi­tar la seva pri­mera novel·la, Vio­leta (Edi­ci­ons de la Ela Gemi­nada), amb cent catorze (!) anys de retard, i s'anun­cia el propòsit d'anar publi­cant suc­ces­si­va­ment la seva intro­ba­ble obra com­pleta. Per aca­bar-ho d'arro­do­nir, Iolanda Batallé, gua­nya­dora del premi Ber­trana de 2013, revela que la seva novel·la eròtica Faré tot el que tu vul­guis té lli­gams direc­tes amb les pas­si­ons des­cri­tes a Josa­fat. Aquesta obra mes­tra de Ber­trana serà, jus­ta­ment, la que pro­pi­ciarà el seu pro­per retorn: s'anun­cia per a l'any vinent l'estrena del musi­cal Josa­fat. Se n'havien fet ver­si­ons tea­trals i tele­vi­si­ves i un guió cine­ma­togràfic, però final­ment ha sucum­bit a la moda i serà un musi­cal. No sem­bla fàcil adap­tar a l'espec­ta­cu­la­ri­tat del gènere aquell relat claus­trofòbic de només dos per­so­nat­ges, però els impe­ra­tius de la moda són ine­luc­ta­bles i Ber­trana tor­narà envol­tat de llums, colors, pan­to­mi­mes i cançone­tes. Ni ell mateix se'n sabrà ave­nir.