Bertrana d'anar i tornar

Ser immortal deu ser com haver comprat un bitllet d'anada i tornada sense data de caducitat. Els seus posseïdors se'n van, a vegades per molt de temps, però el dia menys pensat reapareixen, increïblement rejovenits i feliçment vigents. Enguany estem vivint el cas paradigmàtic del presumpte difunt Salvador Espriu.

Es veu que Prudenci Bertrana també havia comprat el bitllet de l'etern retorn. El 1911, després de vint anys de viure a Girona, abandona la ciutat que l'ha sotmès a un clima irrespirable. Però el 1935, després d'un quart de segle de silenci, presideix els Jocs Florals gironins i rep el desgreuge i l'homenatge dels ciutadans. Un any més tard esclata la Guerra Civil i, el 1939, la dictadura militar prohibeix totes les seves obres, al costat de les de Voltaire, Zola o Rousseau, en una de les primeres ordres de censura del règim. Bertrana mor el 1941 i, durant un altre quart de segle, no es parla més d'ell. Però, el 1967, sobtadament, torna a reviure amb la creació del premi de novel·la catalana que durà el seu nom. De llavors ençà, no deixa d'anar i venir de manera intermitent: reedicions, representacions, exposicions, dedicació de carrers,... Ara mateix hem assistit a una nova resurrecció: s'acaba d'editar la seva primera novel·la, Violeta (Edicions de la Ela Geminada), amb cent catorze (!) anys de retard, i s'anuncia el propòsit d'anar publicant successivament la seva introbable obra completa. Per acabar-ho d'arrodonir, Iolanda Batallé, guanyadora del premi Bertrana de 2013, revela que la seva novel·la eròtica Faré tot el que tu vulguis té lligams directes amb les passions descrites a Josafat. Aquesta obra mestra de Bertrana serà, justament, la que propiciarà el seu proper retorn: s'anuncia per a l'any vinent l'estrena del musical Josafat. Se n'havien fet versions teatrals i televisives i un guió cinematogràfic, però finalment ha sucumbit a la moda i serà un musical. No sembla fàcil adaptar a l'espectacularitat del gènere aquell relat claustrofòbic de només dos personatges, però els imperatius de la moda són ineluctables i Bertrana tornarà envoltat de llums, colors, pantomimes i cançonetes. Ni ell mateix se'n sabrà avenir.