Parlem-ne

Alguns diuen que aquestes coses només em passen a mi. Potser les busco, o potser només són fruit de la casualitat. Us explico la seqüència dels fets i jutgeu vosaltres mateixos. Fa dues setmanes vaig tenir problemes amb el correu electrònic i vaig haver d'acabar canviant la meva adreça. Vaig enviar un e-mail a tots els meus contactes facilitant la nova adreça. A partir de l'endemà vaig començar a rebre respostes, entre les quals un correu que m'advertia que li semblava que havia rebut el meu missatge per error. La seva adreça s'assemblava molt a la d'un amic meu, certament. Em deia que no era la primera vegada que li passava. El meu amic es diu Huete de cognom, i aquest amable interlocutor viu a Huete, un poble de la província de Conca. El seu e-mail acabava amb “disculpa que no te haya podido responder en catalán” i hi afegia un simpàtic “bona nit!”. Li vaig escriure per agrair-li la seva amabilitat i no em vaig poder estar de fer notar, també, com m'havia agradat que, tal com estan les coses, no hagués reaccionat amb rebuig respecte al català, sinó a la inversa. El meu interlocutor de Huete, Conca, em va explicar que ell sempre havia sentit simpatia i admiració per Catalunya i que té un amic que, “a pesar de ser de Huete”, s'ha tornat independentista. Jo li vaig aclarir que això només demostra que els que vénen a viure a Catalunya acaben entenent la nostra reivindicació i que no tenia res d'estrany. L'endemà em va aclarir que el seu amic no és que visqui a Catalunya essent fill de Huete, és que mai no s'ha mogut de Huete! Vaig haver d'admetre que aleshores ja era una mica més sorprenent que s'hagi fet independentista. Resulta que és seguidor del Barça i un gran aficionat del romànic català, i això l'ha portat a visitar sovint Catalunya. Ha fet amics catalans i... El meu interlocutor, en canvi, no ho té tan clar i m'ha admès que en els darrers temps, amb les notícies que arriben de Catalunya, se sent desconcertat i un pèl molest. Se sent rebutjat pels catalans als quals admira, diu. Hem continuat xerrant. Diu que és fantàstic poder parlar del que passa a Catalunya “sense intermediaris” i m'ha fet una pila de preguntes. Li he assegurat que a mi, a nosaltres, també ens agrada poder explicar-nos “sense intermediaris”. A l'últim correu rebut, l'amic de Huete diu que no sap com s'acabarà tot això però que, en tot cas, és evident que cap govern democràtic pot imposar la seva en contra de la voluntat del poble.