Opinió

LA GALERIA

Debat de fons

La manca d'arguments per mantenir l'obra a Figueres
va facilitar
el seu viatge
a Madrid sense retorn

La ciutat de Figueres va gaudir durant anys de dues grans obres d'art, avui exposades en sales i llocs preferents de molta visibilitat del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid. Una és El gran masturbador, un oli de gran format pintat per Salvador Dalí el 1929 que formava part del llegat del pintor empordanès a l'Estat espanyol. Aquest quadre es va exposar durant anys al Teatre Museu Dalí de Figueres, fins que va anar a parar a Madrid a conseqüència d'un pacte entre el govern espanyol i la Generalitat segons el qual l'obra de Dalí es repartiria per ser exposada entre la Fundació Gala-Dalí de Figueres i el Museu Reina Sofia, encara que la titularitat de totes les obres restaria en mans de l'Estat espanyol. Aquest quadre, una de les obres més emblemàtiques del pintor empordanès, el van traslladar per a una exposició a Madrid i mai més va tornar a Figueres, tot i que va ser reclamat en reiterades ocasions, amb campanyes populars, polítiques i iniciatives parlamentàries sense èxit.

L'altra gran obra que avui llueix al Reina Sofia és Un món, un oli de grans dimensions pintat per Ángeles Santos Torroella el 1928 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia de Madrid. Aquest quadre va estar cedit durant anys al Museu de l'Empordà de Figueres. Però allà no lluïa, estava posat en una escala, un lloc de pas, i mai va arribar a tenir un espai destacat, malgrat que Rafael Santos Torroella, germà de l'autora, s'emprenyava i es queixava cada vegada que visitava el museu empordanès. Lògicament, la manca d'arguments per mantenir l'obra a Figueres també va facilitar el seu viatge a Madrid sense retorn.

En els dos casos, o aquí ho van fer malament i no en van saber més o els de Madrid ens van saber més, però el resultat final és que els dos quadres no han tornat mai més a Figueres.

Ara la ciutat de Girona està immersa en un debat, més polític que cultural, sobre la conveniència, o no, d'adquirir el fons d'art del crític Rafael Santos Torroella. Uns defensen que no ho pot assumir l'Ajuntament en solitari, i que la Generalitat s'hi hauria d'implicar econòmicament, i fins i tot l'Estat, per adaptar un espai idoni. Tot plegat, un debat perillós que, si no es recondueix, el fons d'art Santos Torroella pot tenir el mateix destí que Un món i El gran masturbador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.