Quan el carbó és vida

Aquests dies en què tots els fonamentalistes espanyols tenen la llei i la Constitució a la boca i que, per més greu que ens sàpiga, encara vivim en una monarquia, penso en un històric privilegi que el rei Jaume I va concedir el 23 de febrer de 1241 als veïns de Caldes, Llagostera i Santa Seclina perquè els seus habitants i descendents poguessin anar a cacera, a treure llenya i fusta dels boscos, a collir glans i dur-hi els porcs a pasturar, entre altres concessions. Doncs bé, haurem de treure la pols a aquest privilegi, que encara va ser reconegut al segle XIX a demanda dels veïns de Llagostera, ja que activitats com buscar bolets o gaudir del bosc van esdevenint molt complicades. Fa just una setmana vaig trobar una dotzena de reigs. Només els buscadors que encara no s'han pogut estrenar saben l'emoció que representa aquesta gesta. Tot i que els saberuts s'entesten a afirmar que tindrem una bona anyada de bolets, almenys a l'Ardenya i les Gavarres es difícil trobar-hi siurenys i ous de reig, el menjar dels déus, que deien els romans. Potser, amb les pluges els pinetells i rovellons es deixaran veure amb més alegria, però cada cop més estem davant de problemes logístics i humans que converteixen el fet d'anar a buscar bolets en una odissea. Per una banda, estan envoltant les grans propietats amb tanques de filferro, la qual cosa, afegida a la proliferació d'urbanitzacions en antics sòls rústecs, fa que cada dia sigui més dificultós trobar boscos lliures. Perquè, i aquesta és la segona part del drama, amb tanta publicitat televisiva, abunden els hooligans boletaires a l'hora de rasclonar la pinassa, destrossant-ho tot. A Llagostera, celebren la 11a Fira del Bolet, amb concurs, mercat, visites al nucli antic i activitats diverses, amb especial incidència en la gastronomia del bolet a la Taverna del Casal o la Taverna Reremur de les Dones d'Arreu, entre d'altres, i les jornades gastronòmiques als restaurants de la vila. Un dels atractius de la jornada, serà la presentació del Projecte Carbó d'Ardenya i Gavarres, que comença a presentar les primeres bosses de carbó. Els seus eslògans són pragmàtics, humanistes i exactes: “Un carbó que apaga incendis dóna vida al territori i futur a les persones.” Més clar, l'aigua. És un projecte de la cooperativa Idària que ha començat a funcionar amb micromecenatge: “Amb deu euros, tres quilos de carbó i una abraçada!”