De Marx a Marx, llegint ‘El capital'
Aquest setembre he llegit El capital, en l'edició que arribà fa dos anys de mans de Planeta i amb traducció de Núria Petit. Tenia interès a fer-ho abans que el Consell de Cardenals nomenat pel papa Francesc es reunís al Vaticà, la primera setmana d'octubre. Segur que l'obra de Marx, l'antic bisbe de Tréveris, hauria estat llegida pels consellers papals i fins i tot pel mateix bisbe de Roma. Venia avalada per comentaris que el situaven com una aportació fonamental a la doctrina social de l'Església. Encara, Marx ha deixat Tréveris i avui és resident a Munic, més a prop de Roma, i es diu que és un dels papables més ben situat, en aquesta mania que hi ha de fer llista de candidats quan hi ha un titular.
En aquest punt, per si algú s'ha perdut, cal dir que estic parlant del cardenal Reinhard Marx, arquebisbe de Munic i Freising, anterior bisbe de Tréveris, i autor de Das Kapital, un llibre aparegut amb el subtítol de Un al·legat a favor de la humanitat i que significa una contribució importantíssima en la definició de l'Església revolucionària que es dibuixa a l'entorn del papa Francesc. I també s'ha de dir que no és gens casual que aquest escrit es publiqui amb el mateix nom que el famós treball d'un home nascut a Tréveris 183 anys abans que Reinhard hi fos nomenat bisbe: Karl Marx, l'autor d'un Das Kapital que figura com un dels llibres més venuts, no sé si llegits, en la història de la humanitat.
Marcat pels antecedents i amb el bagatge que li donen els anys de catedràtic d'ètica social cristiana, Reinhard Marx obre un diàleg amb el seu homònim Karl, en el més pur estil de la confrontació cristià-marxista, des del profund respecte a la persona i amb el convenciment que un i altre tenen, o tenien, “interès a posar de manifest les injustícies socials i lluitar contra elles, volent ser la veu dels pobres i els explotats, dels que no tenen cap lobby en la societat, i ajudar-los a defensar els seus drets”. Per això, Reinhard escriu una carta a Karl convidant-lo al debat, una discussió per a la qual l'autor creu “és necessari tornar a llegir Karl Marx”, ja que aporta molt en un món on calen alternatives al capitalisme depredador. Amb tot, els dos Marx parlen des d'àmbits diferents, quan Karl ho fa des d'una Anglaterra que veu l'inici de la revolució industrial i Reinhard, en una Alemanya immersa en la tercera revolta industrial. La deslocalització, la crisi de la societat del benestar, la globalització de l'economia, la desaparició dels grans centres de producció... configuren un conjunt diferent, però segueix vigent el fet anunciat fa un segle i mig que “el capital ambiciona incrementar-se constantment i aquesta ambició no coneix fronteres”, i “qui es beneficia de l'evolució fonamentalment és el capitalista, a les mans del qual cada vegada s'acumula més el capital”. Per això, Reinhard crida a lluitar contra el fet que “els grans països industrials del nord i altres emergents es beneficien de la globalització, mentre que la situació de pobresa dels països menys desenvolupats s'agreuja. L'abisme entre rics i pobres cada vegada és més gran, tant en països rics com en els pobres”.
Cercant una nova realitat social, el cardenal reconeix l'aportació del marxisme a l'avenç social, però, segons ell, es perdé en la manca de consideració de la persona humana, que la supedità, sense matisos, al bé col·lectiu i a la dictadura del proletariat. Al final, l'arquebisbe de Munic condemna l'afany de lucre que intenta justificar-ho tot i afirma que aquesta cobdícia és pecat i “això no pot continuar així, ja que la justificació seria pecat”.
Reinhard Marx ha fet una gran aportació a la recerca d'alternatives al capitalisme i al paper de la cultura cristiana en aquest procés. Algunes coses estan canviant.
