El colom i el mosquit

Aquest matí, feia fresqueta de debò i quan ho he constatat n'he estat content. Fa dies que esperava el moment. Sabeu què? Ja podré sortir al jardí sense haver de patir les picades dels mosquits. Han estat tres mesos llargs de tortura, potser més. I ja fa tres estius que la plaga s'ha instal·lat per aquests rodals. Tres anys.

El mosquit tigre? Diria que no. El rantell de tota la vida? Segur que no. La rinxola potser? Home, llegeixo que la rinxola pessiga de dia, cosa que fan els meus mosquits, però la defineixen com a sorollosa, i en això no s'hi avé pas. Una espècie nova, inventada per la mare natura per motius que se m'escapen? Tingui el nom que tingui, l'animaló que ens ha robat totes les nits a la fresca d'aquest estiu i dels altres; és dels que treballen matí, tarda i vespre, amb llum o sense llum.

Em diuen que els atacs de la bestiola han arribat aquest any als respectables funcionaris de la Generalitat, al centre mateix de la ciutat. Ho sento per ells, és clar, però en el fons n'estic content. Mentre els camps i les vinyes de l'animaló quedaven limitats a algunes zones urbanes caracteritzades per l'existència d'espais enjardinats, veia difícil que l'autoritat competent es prengués el problema com a important. Ara, si les pessigades comencen a interferir en la burocràcia –primer autonòmica però aviat municipal–, pot arribar a ser probable que es prenguin mesures per controlar seriosament la plaga. Se m'acut que els departaments de Medi Ambient de les dues institucions deuen tenir un servei de plagues. Doncs, apa, a treballar de cara a l'any vinent.

Mentrestant, deixeu que pensi en veu alta sobre el tema. Vaig néixer i visc just al davant de la muralla, per la banda de fora. De menut, reconeixia la primavera quan centenars o potser milers d'orenetes xisclaven esbojarradament fent llargues passades amunt i avall de les pedres de la història. Si la memòria m'és fidel, aquell exèrcit de devoradors d'insectes feia el niu als forats que hi ha a la muralla. Més d'una vegada, n'havia salvat algun que havia caigut a terra i que necessitava un cop de mà per tornar a enlairar-se. Doncs bé, per algun motiu, fa uns anys que les orenetes no m'alegren els estius. On són? Veig que els estratègics forats on niaven de sempre han estat ocupats per parelles de coloms, innombrables parelles de coloms. Podria ser que primer fugissin les orenetes, però també puc creure que foren els coloms els que les expulsaren ocupant els seus nius.

Com que els coloms no mengen mosquits, que és
el que ens aniria bé, em permeto pensar que es podria trobar la manera que els antics habitants de la muralla recuperessin el seu espai natural. Potser seria una ajuda.