Vergonya europea
Les dues tragèdies viscudes en vuit dies (3 i 11 d'octubre i gairebé 500 morts) davant les costes de l'illa de Lampedusa (Itàlia) demostren el progressiu deteriorament de l'escenari polític i social del sud i el fracàs de les polítiques d'immigració europees i són, com va denunciar el papa Francesc, una vergonya per als responsables de la UE. En els darrers nou anys més de sis mil immigrants han mort al canal de Sicília.
Els milers d'immigrants morts a la Mediterrània representen, però, una tragèdia més profunda, la de la violència, la guerra, la fam, les malalties i la pobresa. La situació en molts països està esdevenint insuportable i la crisi econòmica ha empitjorat encara més aquesta situació. D'una banda, la perllongada sequera del Sahel ha provocat milions de refugiats i desplaçats, sobretot a la banya d'Àfrica i a Níger, Mauritània, Burkina Faso, sud d'Algèria. De l'altra, la violència endèmica està provocant un fenomen similar a l'Àfrica Occidental i al golf de Guinea, i la guerra o les dictadures tenen el mateix efecte a Somàlia, Síria, Eritrea, Mali o la República Democràtica del Congo. Finalment, la pobresa o les malalties (especialment la sida) estan repercutint negativament en l'esperança de vida de molts països africans: segons les darreres dades del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament Humà, vuit països no arribaven als 52 anys d'esperança de vida en néixer i vuit més ni tan sols atenyen els 50 anys. En suma, aquests tres genets de l'apocalipsi (guerra, fam, malalties) estan portant molts habitants d'aquests països a una opció dramàtica: o una mort segura si es queden als seus països d'origen o una mort probable si decideixen aventurar-se a arribar de forma irregular a Europa travessant la Mediterrània en condicions dramàtiques. La segona opció, però, si s'aconsegueix, introdueix un bri d'esperança en el seu futur i en el dels seus descendents. També d'alguns països asiàtics (Pakistan) està fugint gent per les mateixes raons. No és estrany, doncs, que en les onades d'emigrants sortides de Misrata (Líbia) i naufragats prop de Lampedusa en els darrers anys (el maig de 2011 un altre naufragi ja va provocar 61 víctimes) es trobin immigrants de Síria, Eritrea, Somàlia i, àdhuc, Palestina.
I, tanmateix, la UE no té una política immigratòria comuna més enllà del model d'Europa fortalesa, que és com intentar posar portes al camp, i, des de la cimera euromediterrània de Barcelona de 1995, veu amb molt bons ulls la lliure circulació de capitals i mercaderies, però no de persones quan el flux és de sud a nord. De fet, en molts països, les fèrries polítiques immigratòries penalitzen no només els immigrants irregulars sinó també els ciutadans europeus que els ajuden ja sigui a alta mar en moments de dificultats o proporcionant-los feina o habitatge. És el cas d'Itàlia amb la llei Bossi-Fini de 2008. Així, paradoxalment, als morts de Lampedusa se'ls concedirà la nacionalitat italiana i tindran un funeral d'estat, mentre que els pocs supervivents seran multats i passaran un llarg calvari processal per obtenir la residència o, en els pitjor dels casos, per ser repatriats.
Cal trencar amb la globalització de la indiferència, canviar les relacions nord/sud per tal de reduir les desigualtats, recuperar les ajudes a la cooperació que s'ha endut la crisi i contribuir a estabilitzar políticament les regions més conflictives. Així s'actuarà sobre les arrels de la immigració irregular, perquè les lleis d'immigració i els controls només accentuen la tragèdia. I cal denunciar els partits majoritaris que estan assimilant els postulats populistes i xenòfobs d'una extrema dreta europea en alça.
