Gran Salt

Sembla que de vegades ens han de recordar què volen dir les paraules. Com que s'ha establert l'exercici de fer-hi pipí a sobre fins a gastar-ne el significat, per sort hi ha gestos i realitats que ens posen en primer pla la potència del lèxic. Ha hagut de ser el Tribunal Europeu dels Drets Humans, així, amb totes aquestes paraules, el que dictaminés l'ajornament del desallotjament d'un bloc de pisos de Salt. Del bloc de pisos de Salt que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha defensat aferrissadament perquè hi poguessin seguir vivint les 13 famílies que ja havien estat desnonades d'un altre pis. Per més polisèmia, cal saber que aquest bloc pertany al banc dolent creat per anar desfent el fardell de la gran estafa financera. Qui ha ocupat aquest bloc de pisos és l'obra social de la PAH, un gir lexicogràfic de manual que deixa en pilotes totes aquelles obres socials de façana. O és que ara mirem igual que fa cinc anys la informació que ens arriba de l'obra social de tal o tal altra entitat bancària?

Si el Tribunal Europeu dels Drets Humans fa una sacsejada de ca l'ample és perquè addueix a raons humanitàries, de protecció dels infants i del domicili on habiten les famílies. Ens adonem del que això significa? Ens adonem del nivell de baixesa social a què hem arribat perquè un tribunal hagi de venir a recordar-nos uns “drets humans”? Veurem què passa a final de mes, en què podria produir-se una altra ordre d'execució del desnonament (sí, cal anotar també aquesta paraula, execució). Però cal anotar l'enorme paper de la PAH, mirant de donar resposta a la falta de sostre i de terra on anar a raure. Amb l'habitatge, afloren debats legalistes per a tots els gustos, però les raons d'emergència i humanitàries passen per davant. Cal explicar els moviments ciutadans que han anat sorgint d'ençà que totes les vergonyes han quedat a l'aire, sense dissimular. I cal pensar si no hem d'anotar al diccionari un nou concepte: la bona obra social.