Afirma Bauzá

El president balear irremeiablement vol entrar a l'Olimp dels plutòcrates madrilenys del seu partit. L'entrevista del proppassat 14 d'octubre a La Razón ens dóna moltes pistes.  Fa una ullada a l'actualitat però no diu res en clau de país, de necessitat de pacificar la societat, els mestres, ni d'ajudar les empreses o ls treballadors que s'ho passen malament. Respon a allò que el seu interlocutor li demana perquè ho escolti el tot Madrid. I ho fa amb poc pudor, directe, de manera que sovint fins i tot l'entrevistador li deixa constància de les contradiccions en què incorre: vol un reconeixement específic per a Balears i Madrid, però no és singular ni insolidari... Vol que parlin les urnes, però ‘més aviat no'...? No hi ha desafecció a Catalunya, ‘doncs què hi ha'? O resulta que la major capacitat financera és esforç fiscal o és que senzillament som una comunitat més rica i punt...?  Com quedam?

No és ja tan sols la simplificació amb què argumenta els temes lingüístics (“vaga política esperonada per l'independentisme català”), la mala manera amb què imposa el seu programa electoral passant per damunt de qui calgui (ell ni pacta ni cedeix!), emparat, diu, amb la suposada legitimitat democràtica de guanyar unes eleccions i amb el logo de frases buides (ells amb el  trilingüisme defensen la llibertat!), etc. Des d'un punt de vista professional li vull, però, contraargumentar sobre l'error amb què enfoca les qüestions del finançament autonòmic.  Queda clar que ell no dóna suport a cap reivindicació catalana, desconeixent tanmateix que, en realitat, totes les millores de finançament de les Illes han anat a rebuf de la pugna i el possibilisme català amb l'Estat. Ell ‘com Madrid',  ja que són els principals contribuents al manteniment de l'Estat, diu.  Ignora, per això, que Madrid és un company de viatge fatal. La seva reivindicació de major contribució financera és fofa. L'efecte seu infla en transferències netes la renda de Madrid entre el 7% i el 10%.  L'excedent empresarial o l'estalvi, base de fiscalitat també, és un 20% superior al que li correspondria, tot aplicant un criteri homònim al de Catalunya, vist el nivell de renda madrileny. I, per la banda de la despesa, capital del Regne, Diputació-Comunitat i Ajuntament componen un contínuum en el territori madrileny de benefici conjunt.

Les illes Balears són, contràriament, una Comunitat amb discontinuïtats geogràfiques, desequilibrada demogràficament, polaritzada a Mallorca entre Ciutat  i Part Forana, maltractada per anys i panys de mal finançament dels ‘pagesos rics que l'habiten', ignorant molts nouvinguts que just hi sobreviuen o hi malviuen.  Mai no ha pogut la Comunitat reclamar amb veu pròpia un finançament just, per manca precisament d'una representació significativa autòctona, i o perquè els qui hi manaven eren els mateixos que ho feien a Madrid,  o bé, essent-ne els contraris, no els donaven ‘ni pa ni aigua'. Tot això ha deixat unes illes en què el transport es paga a preu de cost més una prima de guany privat i en què el viari i el ferroviari, estatalment subvencionats, hi són en bona part absents.  I amb un règim fiscal especial aprovat que dorm el somni dels justos, no fos que molestéssim l'administració central.  Recordaré les xifres.  La capacitat financera contributiva de les Illes ha estat entre el 28% i el 24% per damunt de la mitjana i el retorn en el finançament autonòmic sempre ens ha deixat entre 8 i 10 punts per davall.  I si ara ens fem més a prop de la mitjana, és gràcies a la reivindicació (socialista) catalana contra els seus. També en equipaments les xifres donen per a Balears un diferencial entre el pes de la renda del 2,5% de la població del 2,3% respecte del capital net no residencial en serveis públics (de l'1,8%) i un capital net en infraestructures públiques inferior encara més (de l'1,5%).  Són dades objectivades a L'estoc de capital públic (FundaciónBBVA 2013 –amb darrera referència del 2010–).

Bauzá no és nacionalista, però diu que defensa aferrissadament els interessos de la Comunitat.  Encara és hora que reclami en el seu Parlament les balances fiscals.  Balances que, fins fa poc, tots els seus negaven per separadores i entelèquia acadèmica, però després acceptaren calcular-les malgrat que havien dit que fer-ho era impossible. Al·legaven que hi havia moltíssims mètodes –que era una manera de dir que el còmput dels saldos no servia per res.  Ara ells mateixos donen xifres de recaptació que són les pròpies del mètode del flux monetari –allà on es recapten els diners–, criteri que abans menystenien.  I, a més a més, n'han fet tradicionalment burla tot dient que els saldos no tenien a veure amb el finançament autonòmic mentre que ara amaguen que es donaran conjuntament amb el nou sistema. És clar, donaran les seves balances, les de la FAES, fetes des del paraigüa de l'Instituto de Estudios Fiscales, sense cap supervisió externa ni tan sols de la Comissió que va determinar-ne les metodologies.  En fi, la ignorància és un mal i combatre-la costa molt.  Així no estranya l'odi que alguns senten cap als mestres.

Es desmarca Bauzá del malbaratament català: llengua i ambaixades! Quants diners rep ell gràcies al fet de tenir llengua pròpia?  Ja els ho dic jo: trenta milions d'euros; transferència incondicional a gastar a gust i gana. Sí, per a la llengua catalana, la mateixa que va reivindicar Catalunya en el finançament del conjunt dels països catalans) I en què aplica ell aquests recursos? En la defensa d'una llengua que ni estima ni utilitza? No vol Bauzá sentir l'olor de Catalunya ni que vagi dins un botilet Sánchez-Camacho, tantes són les ganes d'agradar  a Madrid.  Diu a l'entrevista que està al davant de les propostes defensades  a Madrid com ningú (?!), però no és capaç d'assenyalar-ne cap. El que ha portat a l'empobriment del país, senyor Bauzá –del seu país, del nostre–, no és el sobiranisme, sinó el fet de supeditar els interessos de la nostra gent a les ambicions personals d'uns o al saqueig i espoli d'altres.