L'estat serà més fort que tu

L'estat sempre serà més fort que tu, estimat lector, perquè hi era molt abans que existissis o que, simplement, el poguessis pensar. Qualsevol explicació filosòfica de l'estat modern que llegeixis, t'ho estalvio, assumirà que tu i jo (o, més ben dit, nosaltres), hem participat d'alguna manera en un contracte social. Però, encara que et sembli risible, quan els autors moderns intentaven imaginar els orígens d'aquest pacte només se'ls acudien fabulacions i contes. Rousseau, que era un cursi molt perillós, va fer-nos creure que l'estat és l'expressió de la voluntat general dels ciutadans: aquest contracte, deia, l'escriuen tots els homes lliures que volen fer néixer una nova comunitat moral, abans inexistent (els catalans, com veus, som molt de Rousseau: i així ens va). Em plau més Hobbes, que, per no fer-nos empassar una quimera risible, ens va regalar una idea ben simple: creem l'estat perquè fugim de nosaltres mateixos. Especialment de tu, estimat lector, que quan estiguis al camp de batalla amb mi o necessitis pa per als teus fills, resaràs perquè la bala em perfori a mi la costella o perquè déu t'ofereixi més molles. Per tant, estimat enemic, si vols entendre per què els nostres avantpassats van crear l'estat, hauràs de comprendre la por que els va empènyer a fer-ho. Potser tu i jo, podràs pensar, l'hauríem creat d'una altra faisó: qui sap si li hauríem encastat menys burocràcia o l'hauríem volgut menys controlador. Però si ara hem de crear-lo, estimat enemic, tenim dues opcions: pensar que tu i jo no ens enemistarem mai, ni que em voldràs mal (impossible, oi?), o que sabrem renunciar als nostres drets i privilegis, perquè algú pugui usar la violència contra nosaltres. No facis cas de les monges ni dels naïfs: tu i jo lluitarem pel poder, serem enemics propers i haurem de viure sota la llei, perquè –en cas contrari– el nou estat ens creurà morts. Sigues valent, reclama el teu exèrcit i –estimat– desconfia molt de mi i, sobretot, de tu. Perquè l'estat, conciutadà, encara que et sembli nou, serà molt antic: i sempre més fort que tu.