Princeses que mengen pipes

Aquesta set­mana s'han publi­cat dues infor­ma­ci­ons rela­ti­ves a dues monar­quies euro­pees, la belga i l'espa­nyola. Encara que pot­ser a vosal­tres la cosa monàrquica més aviat us interessi poc, com a mi, em sem­bla que val la pena de fer una petita anàlisi com­pa­ra­tiva d'aques­tes dues infor­ma­ci­ons. En tots dos casos, a Bèlgica i a Espa­nya, les famílies reials no estan pas­sant pel moment més àlgid de la seva popu­la­ri­tat. A mi no m'estra­nya en abso­lut perquè trobo molt difícil caure bé quan repre­sen­tes una ins­ti­tució anti­quada, basada en l'obs­cena injustícia de la sang i el cognom, que no té cap sen­tit en les democràcies del segle XXI. El cas és que, a Bèlgica, farts dels escàndols reials –de tipus sen­ti­men­tal i de tipus fis­cal–, s'ha deci­dit impo­sar a la família reial un codi de con­ducta que pre­veu la pos­si­bi­li­tat de “mul­tar” els repre­sen­tants de la monar­quia amb una reta­llada de l'assig­nació. Entre les coses que se'ls exi­gei­xen hi ha la mode­ració en l'expressió pública de les seves opi­ni­ons. La casa reial belga també haurà d'accep­tar una reta­llada en el seu pres­su­post i haurà de pagar impos­tos direc­tes. I, men­tres­tant, què passa amb la monar­quia espa­nyola, tant o més qüesti­o­nada que la belga? Doncs passa que el direc­tor de comu­ni­cació de la Casa del Rei, Javier Ayuso, ha enviat una carta als mit­jans de comu­ni­cació on expressa el seu males­tar pel trac­ta­ment que reben alguns mem­bres de la monar­quia per part de la premsa. El repre­sen­tant de la casa reial demana als mit­jans que siguin més rigo­ro­sos a l'hora d'apli­car el cri­teri per com­prar segons quins repor­tat­ges i que res­pec­tin els menors de la família. Tot això passa després que algu­nes revis­tes i cade­nes de tele­visió ens hagin mos­trat la prin­cesa Letícia men­jant pipes –i llençant les pello­fes a terra!– i que s'hagin vist imat­ges dels nens Urdan­ga­rin a Gine­bra, on la família viu còmoda­ment ins­tal·lada. És a dir: els bel­gues renyen i impo­sen con­ducta a la seva família reial, men­tre que la família reial espa­nyola renya i imposa con­ducta als mit­jans de comu­ni­cació. D'altra banda, us ima­gi­neu algun mem­bre de la monar­quia espa­nyola –ja no dic el rei; posem per cas una de les seves ger­ma­nes, o la seva filla la infanta Elena– accep­tant que se'ls imposi una con­ducta pública, com ara no decla­rar-se segui­do­res de la festa tau­rina, per exem­ple? Estan massa ben –o mal– acos­tu­mats. Una altra rèmora de la tran­sició que, cada cop més, sem­bla més imper­fecta.