Presentació en societat

La mare avisava les veïnes i, a cremadent, anaven a les portes del Casino de Girona, al carrer Albereda, per tal de extasiar-se contemplant l'entrada de les noies que es posarien de llarg. Amb ulls àvids i sense perdre un detall, miraven com anaven baixant dels cotxes les corresponents damisel·les envoltades pels seus familiars. Si elles estaven exultants, les mares i les ties no anaven al darrera en elegància i distinció. Senyors panxuts amb esmòquing, fumant puros donaven el to d'alta societat a la comitiva. Des de dins, se sentien apagats els sons que havien de posar el contrapunt musical a tant de glamur. Les veïnes tafaneres tornaven cap a casa, ponderant replec dels vestits que els havien impressionat. Tenien xerrada per estona!

Això s'esdevenia precisament el 29 d'octubre de cada any, diada de Sant Narcís. Era un plat fort de Fires, abastable només a les famílies que formaven l'elit d'aquella Girona. Generalment, les noies eren filles de militars, alts funcionaris, fiscals, jutges, advocats, metges, el governador, el cap de l'estació... Però també comerciants de ferro i de fusta, terratinents i industrials.

Suposava el pas de l'adolescència a la joventut: aquelles a qui fins llavors s'havia tractat com a nenes, passaven a ser senyoretes. Eren presentades en societat, i aquella societat les recollia. Havien entrat de ple dret en l'edat de merèixer. Merèixer un espòs que reunís les condicions òptimes per emmaridar-s'hi.

Quin altre destí millor podien esperar, sinó repetir la vida de les seves àvies, de les seves mares, en una llar confortable i plena de fills? A l'interior del Casino, els hereus, els fadrins, els estudiants de carreres prometedores, els fadristerns, però també els voltors sense art ni part, les observaven de dalt a baix, no els treien els ulls del damunt i no solament per la seva bellesa i el seu posat més o menys elegant, sinó també pel patrimoni que podien intuir que s'amagava darrere de cada cognom. D'una festa de presentació en societat ben aprofitada, en podria dependre un futur còmode!

La instantània que ens acompanya és una placa tirada pel fotògraf Sans, que durant molts anys va ser el cronista gràfic oficial de la societat gironina. No hi havia acte important que no reflectís en fotografia. Porta una data al revers (29 d'octubre del 1957), que corrobora l'autenticitat, perquè és un present que el Casino entregava a cada senyoreta com a record de la “seva presentació en societat”.

Ha passat més de mig segle, però hi reconeixem algunes de les noies que el pas del temps ha convertit en mares i àvies de família, conservant la dignitat que aquell instant els va proporcionar. En aquests temps, tot ha canviat. Segur que la joventut actual no ho podrà entendre. Però que no s'enganyin: les classes socials continuen existint a Girona, malgrat que les noies de casa bona ara porten texans amb estrips per tota vestimenta.