Opinió

Ara torno

Al Jazeera i Catalunya

Divendres al vespre vaig ser al Camp Nou per participar en directe en un programa que Al Jazeera Sport dedicava al partit que es jugava l'endemà, dissabte, entre el Barça i el Real Madrid. Ho explico, però no es pensin que és per presumir-ne jo. El que és importat és que era Al Jazeera, la cadena televisiva amb seu a Doha (Qatar) hegemònica a tot el món àrab. I perquè era en horari de prime time. I, sobretot sobretot, perquè, més enllà del partit, en la primera mitja hora llarga del programa es va tractar del que està passant a Catalunya. Una part del món en té una certa noció pels crits d'”independència!” que se senten al Camp Nou cada minut 17 i 14 segons de cada part dels partits. És un fet que el Barça és més que un club per coses com aquesta i que abans i ara el club i l'equip han estat i són un vehice formidable per canalitzar i fer d'altaveu de les inquietuds dels ciutadans de Catalunya, perquè els culers que omplen el Camp Nou no deixen de ser un reflex del país. Això és el que vaig intentar transmetre de la millor i més senzilla manera que vaig saber en la meva intervenció. Això i, per respondre a la pregunta del presentador de què volen tants catalans i si és possible, que el que volem molts catalans és una cosa tan natural com poder votar per decidir què volem ser com a nació i que això no és anar en contra de ningú sinó a favor de la llibertat. I que sí, que, com va remarcar el presentador, hi ha l'obstacle de la Constitució espanyola, però res que no es pugui superar amb diàleg i voluntat política.

No sé si es va entendre gaire, però probablement sí perquè el presentador i l'altre comentarista, un exjugador marroquí, no semblaven gaire partidaris que el procés arribi a bon port. Ara bé, malgrat això, el presentador no va amagar la realitat i va fer una cosa molt important: va mostrar a les càmeres una bandera catalana i a partir d'aquí va explicar l'origen de les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós fa més de deu segles, que el 1714 els catalans van perdre una guerra i van ser integrats a Espanya i que les banderes estelades, que també va mostrar, simbolitzen l'anhel de molts catalans que el país recuperi el poder polític com a estat independent. Estaran d'acord que, tan sols per això, el programa ja va valer la pena. Perquè la internacionalització del procés sobiranista també és això. Barça i país, un cop més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.