Quan sentíem l'olor de la menta

Rafel Nadal ha escrit Quan en dèiem xampany inspirant-se en la història de la seva família i a partir d'aquí ha creat un univers de novel·la. Un títol evocador i una coberta glamurosa i suggerent són la porta d'entrada que ens convida a conèixer aquest món ple de romanticisme, poder, enyor i guerra. Una delícia per als lectors que estimem les històries que creixen a l'entorn d'una gran nissaga familiar, per als nostàlgics que volen evocar èpoques que no tornaran i, en definitiva, per a tots els que trobem important saber d'on venim. En el cas de l'autor, el desig o la necessitat de saber l'ha portat a ficar el seu nas de periodista en les arrels familiars i hi ha trobat unes quantes històries que demanaven a crits ser novel·lades. Començant pel tronc central, el seu besavi Francisco, que va marxar a França en quedar-se orfe quan només tenia setze anys, i seguint amb les branques que van anar creixent a partir d'ell, en l'àmbit familiar i del negoci, en aquest cas sempre lligats. Sorprenent la relació que estableix aquest home, autoritari però modern en certes qüestions, amb els seus fills –tres noies i un noi–. Emocionant la descripció del seu caràcter emprenedor, que decideix amb fermesa mirar endavant i cap al nord –França– perquè és allà on té el futur, i que no es permet mirar enrere perquè sap que l'enyor seria un llast que no li permetria avançar. Per això el dia que, instal·lat a Reims, li arriba la flaire de la menta acabada de regar, ordena que arrenquin aquelles mates que el traslladen sentimentalment a la seva infància a Cassà. Tres generacions d'una família –vistes per la quarta, que en deixa constància literària– que, essent una família singular i destacada, ens fa retrobar inevitablement la de cadascun de nosaltres. Pensem en els nostres avis, tiets o besàvies quan llegim aquelles petites anècdotes –lèxic familiar, en diria la Ginzburg– que enfilen l'agulla i van cosint l'arbre genealògic. Rafel Nadal assenyala alguns personatges d'aquest arbre amb la seva vareta i els converteix en personatges literaris, especialment les germanes Oller, Angèle, Helène i Yvonne, ja inoblidables. Quan en dèiem xampany pot agradar a un públic molt ampli però ja us dic des d'ara que si sou dels que encara resistiu i en dieu xampany us agradarà una mica més.