Aprenentatge a Seat

Hi ha empre­ses on fun­ci­ona l'FP Dual. L'alum­nat estu­dia i a més aprèn al si de la com­pa­nyia. Equi­val a recu­pe­rar la figura de l'apre­nent, esmen­tada de tant en tant i sovint amb enyo­rança. No es tracta d'un calc exacte, ja que abans qual­se­vol taller, petit o gran, tenia algun xicot –solien ser nois–, que apre­nia l'ofici i després hi seguia com a ofi­cial. Tot era pràctica, i si de cas volia estu­diar, havia de fer-ho pel seu compte.

Ara es tracta d'una ins­trucció en què es com­bi­nen aula i empresa, amb freqüència una mul­ti­na­ci­o­nal. Entre aques­tes es troba la d'auto­moció Seat, que sem­bla reme­mo­rar així la seva emblemàtica escola d'apre­nents. Ins­tau­rada l'any 1957, era font d'ofi­ci­als per a la fàbrica i objec­tiu de mol­tes famílies per tal d'asse­gu­rar el futur labo­ral dels fills. No en va té bon pre­di­ca­ment, ja que les con­di­ci­ons eren excel·lents. Amb una extensió de 9.700 metres qua­drats, cons­tava d'un taller, sis aules, men­ja­dor i bibli­o­teca. Hi podien ingres­sar els majors de 12 anys i menors de 14, tenint pre­ferència els fills dels emple­ats.

La for­mació durava tres cur­sos, i es pagava un sou que crei­xia cada any. Ensems, se'ls subs­cri­via al pri­mer curs una lli­breta d'estal­vis amb 500 pes­se­tes, i se n'hi afe­gien 1.000 al segon i 1.500 en aca­bar, quan es pas­sava a ser ofi­cial de ter­cera. Lla­vors també es rebien 7.000 pes­se­tes, que no podien reti­rar-se fins a cinc anys després d'haver tre­ba­llat a Seat. Era un dels camins per for­mar part del que se'n deia “família Seat”. Un pater­na­lisme que va fer feliç molta gent. Fins que el 1981, en plena crisi de pro­ducció, l'escola deixa d'exis­tir. L'any 1987, quan Volkswa­gen es con­ver­teix en soci majo­ri­tari, es reo­bre, però el sis­tema ja no és el mateix. I més enllà, al 1993, quan Seat torna a patir una aguda crisi, la seva acti­vi­tat decau de nou.

Al 2013, l'FP Dual consta de dos anys i els que l'aca­ben tenen al vol­tant de 20 anys. És pos­si­ble que acon­se­guei­xin un con­tracte a l'empresa, només pos­si­ble. Els temps can­vien, i els records que­den als annals.