Espies eren els d'abans

Temps era temps, l'espionatge era una activitat plena de glamur i encant. Els governs havien d'entrenar veritables mestres de la seducció i l'engany per accedir a documents i informació secreta dels altres països. De Mata Hari a Garbo, la feina de l'espia era una de les que tots somiàvem de petits: ser un James Bond baixant com un esperitat la carretera de Montecarlo amb un Aston Martin i una rossa servint-nos una copa de cava al seient de l'acompanyant. Amb l'ajuda d'enginys sofisticats, s'obtenia i transmetia informació de vital importància.

Avui dia, malauradament, la nostra societat tecnològica ha reduït
la professió de l'espia
a quelcom avorrit i sense cap atractiu.

Els nous espies ja no s'assemblen ni tan sols a Austin Powers. Ara són uns friquis de la informàtica que volen canviar-se de sexe, es refugien en un aeroport rus o viuen en un lavabo reformat d'una ambaixada.

Abans, per escoltar una conversa privada l'espia havia d'entrar furtivament en un despatx penjat d'una corda i vestit de negre amb passamuntanyes. Ara només ha de copiar arxius d'ordinador en un llapis USB o fer córrer un programari sobre milions de correus electrònics.

Avui dia és tan fàcil fer d'espia que els governs ja ni es preocupen pel tema. Els EUA volien espiar 60 milions de trucades telefòniques a Espanya i només van haver de demanar-ho als serveis secrets espanyols. “Ens voleu espiar? No us molesteu, ja us enviem els arxius nosaltres,
només faltaria!”.

Tots els governs i corporacions s'han espiat, s'espien i s'espiaran. Estic segur que a casa nostra unionistes, independentistes i moderats són espiats, però ja ha perdut màgia i misteri. Si els espies el que fan és buscar al Google i remenar perfils de Facebook, ja podem plegar.