Esglaiats

Alguns polítics han esgo­tat ja la nos­tra capa­ci­tat de sor­presa, davant decla­ra­ci­ons o deci­si­ons inver­sem­blants que dei­xen el seu pres­tigi en un mal lloc. De vega­des, es puja un graó més en l'esca­lada de la incon­gruència fins a cau­sar una sen­sació d'esglai en el paci­ent ciu­tadà que les ha vist de tots colors. És la impressió de cal­fred que et recorre el cos quan escol­tes decla­ra­ci­ons com aquesta: “Hem fet un pla de refor­mes ampli i pro­fund i només queda un 10% per exe­cu­tar.” La vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría, ho va dir sense rubor, tot reco­nei­xent que no pensa abor­dar l'apri­ma­ment de l'admi­nis­tració de l'Estat per evi­tar dupli­ci­tats amb les comu­ni­tats autònomes. Ni així aga­fen el toro per les banyes.