De zero a menys

Només cal passejar-se per Catalunya i consultar la història recent per adonar-se que la gent del Ripollès ha estat maltractada. En altres capitals de comarca hi ha centres comercials plens, parcs municipals al servei de tothom sense ínfules museístiques i cert grau de preservació del passat per a ús dels indígenes. Les sectes que han ostentat i ostenten el poder, després de fer números, sempre han considerat que la comarca no era rendible, que la història industrial està obsoleta i que per guanyar unes eleccions compten més els números que els individus o les idees. Ens han reservat el paper de comarca sacrificada perquè d'altres vagin millor.I aquí som encara. Repassant les hemeroteques veiem greuges com la unanimitat sectària que hi va haver per tergiversar la història i la lògica a favor del túnel del Cadí només per preservar els interessos d'un propietari de ciment membre destacat d'una de les bandes poderoses. La decisió va quedar en mans d'una tropa amb molts dels seus membres imputats en diferents delictes. La consigna va ser “Al Ripollès ni aigua”, i així va quedar de manifest quan es va desestimar la declaració com a zona d'urgent reindustrialització. A les hemeroteques hi ha quedat el testimoni del llavors diputat de la comarca, un tal Martínez, que com a bon estómac agraït va votar en contra dels interessos de la gent que representava. Un alt càrrec de la mateixa secta em va confessar que ell, com a mínim, s'hagués posat malalt el dia de la votació. El que mai no van fer les administracions per al Ripollès sí que ho va intentar a títol personal un industrial amb la creació d'una institució mixta entre els sectors privats i públics. La secta va tocar a sometent i va tirar per terra el somni, convençuts que les administracions hi són per salvar el cul als empresaris amb problemes i no pas als pròspers. Ara ja no hi ha sector públic. Un bon exemple de l'estat de la zona és el cas de Campdevànol. Paradoxalment, si sempre ha estat notícia pels guirigalls municipals, no hi ha cap lloc on tot hagi estat tan dirigit des de fora. Comforsa, l'hospital comarcal i Incasol, la Generalitat en tots tres casos, han pres decisions tan antisocials com negar una residència pròpia, impedir l'enderroc d'un ajuntament ruïnós, permetre la supervivència d'un cementiri industrial dins el poble, la reconversió de la plaça principal en un espai inhòspit i la construcció d'un polígon industrial tan actiu com l'aeroport de Castelló. La corrupció fa molt temps que està de moda al Ripollès.