Els miralls de la Ficció
Erasmus
L'any 2002, quan això de la crisi resultava inimaginable, el francès Cédric Klapish va rodar a Barcelona una pel·lícula titulada, L'auberge espagnole. Els seus protagonistes eren un grup d'estudiants francesos que, gràcies als intercanvis Erasmus, prenien el sol, anaven de copes i lligaven. La pel·lícula va vendre la idea que l'Erasmus eren una mena de vacances pagades als estudiants europeus. Ignoro si el ministre Wert ha pensat en aquesta pel·lícula, però si ens fixem en els resultats de la seva darrera retallada fàcilment podrem deduir que, per a ell, els programes Erasmus no són res més que unes vacances pagades. Resulta lamentable que aquesta sigui la visió predominant. No crec que sigui culpa de la pel·lícula, sinó de no haver assimilat la importància que la idea d'Europa pot tenir per al sistema universitari.
Uns anys després de l'estrena de la pel·lícula es va començar a moure l'anomenat pla Bolonya. En la seva execució es van fer moltes bestieses, però es veritat que, més enllà d'alguns deliris pedagògics, el pla Bolonya partia d'una bona idea: la possibilitat d'equiparar les nostres universitats amb les de la resta d'Europa i poder-nos treure de sobre molts complexos. La reforma intentava homologar i modernitzar els estudis, fomentar l'avaluació continuada i establir un contacte més directe entre professor i alumne per trencar la inèrcia de les classes presencials.
Com és sabut, tota aquesta utopia va quedar al calaix per culpa de la crisi, les retallades i per certa visió estreta de les autoritats universitàries espanyoles, que, en lloc de fer graus de tres anys i màsters de dos anys, com a la resta d'Europa, van fomentar els graus de quatre anys i els màsters d'un any. El pla Bolonya potenciava també la mobilitat entre les universitats i, en aquest aspecte, la idea dels Erasmus era clau. Es tractava de creure en la necessitat d'obrir fronteres, d'oferir als nostres estudiants la possibilitat d'aprendre idiomes, d'entrar en contacte amb altres cultures i conèixer altres estructures universitàries. El programa Erasmus no era només un programa de vacances becades, sinó una moderna proposta d'aprenentatge.
Ara que el pla Bolonya està en vies d'extinció, arriba la retallada del ministeri contra els Erasmus, que converteix l'intercanvi en un privilegi. Probablement, Wert ha pensat que no li calien programes Erasmus per fomentar la mobilitat, ja que l'exili forçat dels joves s'ha convertit en una realitat econòmica i també política.