Vídues

La viduïtat sembla –amb algunes excepcions– un atribut femení. En la història de la literatura apareixen notables vídues reincidents. Als contes de Canterbury tenim la dona de Bath, una vídua ufanosa dels cinc marits que s'ha polit. I en la història de la Moll Flanders, ja s'anuncia a la coberta del llibre que l'heroïna té el seu currículum: casada cinc vegades, una de les quals “amb el seu propi germà”. Un cas excepcional de vídua incestuosa. Hi ha vídues, però, que preserven la memòria del marit amb gran sensibilitat.

L'altre dia em vaig adonar que la Yoko Ono, la dona i musa del malaguanyat John Lennon, fa trenta-tres anys que és vídua i que ja ha complert –un xoc!– vuitanta anys. En ocasió de l'aniversari, la Yoko va declarar que encara pensa en en John tot el dia. I ho va aprofitar per treure's un pes de sobre. Va confessar que l'havia privat de menjar la xocolata que tant li agradava. Que li ho havia imposat per raons de salut. I ara li sabia greu tot i que, per sort, just dos dies abans que l'assassinessin sortint de casa, la Yoko s'havia relaxat i havia decidit portar-li una barreta de xocolata per després de sopar. La Yoko s'emociona i confessa que li ha quedat, potent, el record de veure'l feliç com un nen menjant xocolata dos dies abans de morir. Tot explicant l'episodi la Yoko es va posar a plorar i va dir: “Disculpeu. Ja ho veieu, ara em poso a plorar per un tros de xocolata.”

Llàgrimes sinceres d'una vídua que ha hagut d'aguantar la pressió de ser considerada la inductora de la separació dels Beatles. En Paul McCartney, però, ha declarat fa poc, de manera taxativa, que la ruptura “no va tenir res a veure amb la Yoko”. La senyora Ono s'ha agafat la declaració com un regal d'aniversari tot i que, diu, li hauria agradat rebre'l quaranta anys enrere. Les vídues han d'aguantar molt i cal animar-les. N'hi ha que reaccionen la mar de bé. Penso en l'escena d'una obra d'Oscar Wilde on una senyora comenta la visita a una vídua: “No havia estat a casa seva des de la mort del seu pobre marit. L'he trobat totalment alterada. Sembla vint anys més jove...”