La combinació perfecta

L'incendi que castiga aquests dies el Baix Empordà, atiat amb força per la tramuntana, molt probablement es podia haver evitat, però un cop encès només era qüestió d'hores perquè agafés les proporcions descomunals que va assolir. Diuen els que hi entenen que és molt difícil que un foc forestal s'encengui per causes naturals; al darrere sempre, d'una manera o altra hi ha la mà de l'home. Una altra cosa és que s'hagi produït per una causa fortuïta o accidental, o que hagi estat intencionat. En tot cas, els agents forestals i els bombers ja faran les investigacions oportunes per esbrinar-ne les causes.

També és cert que en aquesta ocasió hi confluïen les condicions idònies per crear la tempesta perfecta (de foc). Un terreny amb una sequera molt important, uns nivells d'humitat amb mínims històrics i una tramuntana seca que en alguns moments bufava amb ràfegues de fins a 100 quilòmetres per hora.

En aquest incendi, a diferència del que hi va haver a l'Alt Empordà el juliol del 2012, s'ha millorat en la gestió del conflicte. La política d'apartar tothom, per deixar pas als bombers i els serveis d'emergències ja no s'ha aplicat de manera indiscriminada. Alcaldes, la gent de les ADF i voluntaris aquesta vegada han format part de l'operatiu i han estat clau per prendre algunes decisions. Són les persones que coneixen més que ningú el territori, que saben l'estat dels camins, dels boscos i si les lleres dels rius estan brutes.

Tal com han anat les coses, potser el Departament d'Interior s'ho pensarà dues vegades abans de decidir com encarrega un nou informe sobre la gestió dels focs. Està clar que no es poden atribuir els errors als ajuntaments, i que qualsevol informe que es faci en el futur ha de comptar de manera destacada amb l'opinió dels alcaldes i la gent dels pobles i de la contrada.