El suïcida assassinat

Què fa un fotògraf professional, mentre espera el moment de poder fer unes fotos? Abans, preparava màquina, flaixos, trespeus i lents, i, mentre esperava, parlava amb els seus companys. Avui, a més, dispara també de tant en tant la càmera per assegurar-se que ho tindrà tot a punt en el moment de poder començar a fer les fotos que li interessen. M'arriba un llibre d'una editorial que no me n'enviava cap feia temps. És diu El cant cucut, encara que signi amb pseudònim, l'ha escrit J.K. Rowling, l'autora de Harry Potter. Els drets de traducció deuen haver costat molt. Deu ser per això que l'he rebut. Els de l'editorial saben què fan. I Rowling, encara més. És la seva primera novel·la de misteri i, com tantes altres novel·les d'aquest gènere, comença amb una mort. Els fotògrafs estan esperant que els deixin fotografiar el cadàver. “De tant en tant, arribava algun clic intermitent, ja que els observadors omplien el temps d'espera disparant a la tenda de lona blanca muntada al mig del carrer.” Durant uns dies, “el cas va escombrar les notícies de política, conflictes bèl·lics i desastres i van aparèixer tota mena de versions amb fotografies del rostre impecable de la noia i del seu cos àgil i tornejat”. Aviat, però l'interès s'esvairà perquè tothom pensa que no ha estat un assassinat, sinó un suïcidi. Excepte el germà de la morta. Escric això pocs dies després de l'última conferència política del PSOE, abans que els del PSC provin de collar la branca catalanista. Què fa un polític professional avui, quan no té res a dir? Una conferència, surt a les fotos i espera. De Catalunya, esperen que Mas faci el que ells diuen que és un suïcidi: posar data i pregunta a una consulta que la gran majoria de catalans volem. Llavors, el PSOE –i sucursal del PSC– tindrà l'excusa per aliar-se amb la resta de partits espanyols. Però, ai!, que el suïcidi acabarà essent un assassinat. A la democràcia, és clar. I el president sempre tindrà algun germà que ho investigui.