Arrastro

Ja n'estic tip i les engegaré pel dret. Tots els pobles que han esdevingut independents tenien el poble fent pinya darrere un líder. Sense més remei que fer guerra. No hi ha república de les Amèriques que no tingui el seu libertador i la seva guerra d'independència. A Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú i Bolívia no els toqueu Simón Bolívar que de tots plegats en volia fer una gran Colòmbia. Els Estats Units foren prou amatents per aconseguir trossejar aquell gran país. Quant a l'Argentina, tenen el seu general San Martín. Tot fou a costa de guerres contra un exèrcit que estava acabant els torrons. Sense guerres els països balcànics foren independents de l'imperi de Viena per un paperam que els donava la independència aconseguida al Tractat de Versalles. Independència tan curiosa com la de fer un sol país els txecs i els eslovens que ara van a la seva. Finlàndia aconseguí llibertat de Rússia gràcies a un mariscal del qual no recordo el nom. Fou una guerra. Anglaterra fou prou democràtica per deixar lliure Irlanda després d'haver-la endogalat tant i deixant-li el corcó de l'Ulster.

Tocant a casa no hi ha guerra possible, només ho és una solució civilitzada. Però els d'enllà no tenen res de civilitzats, la seva classe política faria les glòries de l'Esquella de la Torratxa. Ni hi ha diàleg, ni hi ha tercera via. Però tenim poble, aquest poble admirable de les manifestacions i la corrua donant-se les mans al llarg del país. Aquest poble no es mereix els polítics que tenim. No hi ha llibertat sense líder i en aquest cas el tenim. Però en comptes d'apuntalar-lo li estan fent una campanya de descrèdit que avergonyiria qualsevol país una mica civilitzat. Sense embuts, els nostres partits són tan poc civilitzats com els d'enllà. Tenen el deure d'acceptar el líder natural, però no ho faran, quan surt el més petit besllum de records del Pujol la mediàtica s'esvera talment que no se n'adona. No és cap pecat ser de dretes sense rabiors. Partits, no teniu perdó. Feu pinya.