A cremallengües
Els excessos dels autoproclamats moderats
Joan-Lluís Lluís / [email protected]
a batalla de la suposada moderació va començar fa unes setmanes i és probable que no s'acabi fins una mica més enllà de la declaració d'independència. En aquestes crides a la moderació, vingudes de certs sectors espanyolistes, el que trobo més indecent és la confusió que estableixen entre dos conceptes que no tenen res a veure però que són reunits per la paraula moderació. Sí, aquesta paraula pot incloure dos significats diferents: es pot ser moderat en un objectiu o es pot ser moderat en la manera d'aconseguir-lo. Confondre'ls voluntàriament és senyal de mala fe intel·lectual, perquè ser o no ser moderat segons cadascun d'aquests significats no té la mateixa legitimitat moral, intel·lectual i, en definitiva, democràtica. Concretament, a Catalunya es pot perseguir un objectiu suposadament moderat (per exemple, el federalisme) o un objectiu definitiu (per exemple, la independència); els dos objectius tenen la mateixa legitimitat. Cadascun d'aquests dos objectius, però, pot ser perseguit de manera moderada o excessiva; i en això, qui no sigui moderat perd legitimitat. Emprant una terminologia vinguda d'Israel, seria fals dir que per natura un federalista és colom i un independentista, falcó. El falcó és, exclusivament, qui està disposat a emprar mitjans excessius per aconseguir el seu fi, sigui quin sigui. Per exemple, si un federalista increpés amb violència –que Déu Nostre Senyor no ho vulgui– un independentista pacífic: qui seria el menys moderat?
Ara bé, justament perquè la moderació sembla una virtut superior, ens volen fer creure que qui no és moderat en l'objectiu tampoc no ho serà en la manera d'actuar. En realitat, la independència de Catalunya és l'únic objectiu moderat –ja que la tria és entre independència o anihilació, i la tercera via una manera hipòcrita d'acceptar l'anihilació–, però els espanyolistes volen fer creure el contrari. I així gosen insinuar que la independència, com a objectiu suposadament no moderat, alteraria l'ordre social perquè portaria mecànicament a una no-moderació dels mètodes. I res no és més fals. Avui, la totalitat dels independentistes catalans són d'una absoluta moderació en la manera d'actuar. Tots coloms. I aquesta és una força extraordinària que, és clar, desconcerta l'espanyolisme, el qual espanyolisme també té els seus coloms, però malauradament també força falcons. L'objectiu de tots ells, coloms i falcons espanyolistes, és el mateix, però entre ells hi ha diferències de mètode. I les agressions contra Catalunya, les amenaces, les calúmnies, les difamacions i els insults haurien d'avergonyir els coloms espanyolistes, perquè embruten el país que defensen.
L'agressivitat és i ha de continuar sent monopoli del camp espanyolista, el qual intenta fer creure que la veritable violència és la de voler marxar d'Espanya, i això encara que sigui de la manera més pacífica del món: amb una papereta de vot. Aquest és el missatge que volen que integrem, pensant que quan l'hàgim sentit prou vegades el farem nostre i abaixarem el cap, avergonyits. I aquest és el missatge que volen que senti el món, pensant que el món s'adonarà que la Via Catalana era una forma particularment perversa d'atemptat terrorista. El segle XXI, però, l'única manera moderada tant d'aconseguir un objectiu com d'impedir que es realitzi és votant. I per això la manera de diferenciar els veritables moderats dels altres és molt fàcil: qui s'oposa al vot no és moderat.