anàlisi
El convidat
Ja en aquest mateix espai fa un temps advertíem que era molt difícil que Espanya i el govern de PP afrontessin les properes eleccions europees tenint el país intervingut per la UE, i estàvem segurs que en la revisió del novembre es faria pública la culminació del procés del rescat bancari espanyol. I les prediccions s'han complert!
Aquesta setmana s'ha oficialitzat, amb elogis per la feina feta, que a final d'aquest any s'acabava. Però, com que tot té lletra petita, “els homes de negre”, amb expressió de Montoro, seguiran controlant la banca espanyola, no tot s'ha acabat.
També heus ací que tal com deia la meva mare, “l'alegria a la casa dels pobres dura poc”, i l'endemà mateix d'haver-nos felicitat per com s'havia fet la repesca de la banca en fallida, que ens ha costat més de 40.000 milions d'euros, la mateixa UE, per boca del finlandès i comissari europeu d'Afers Econòmics Olli Rehn, feia públic els resultats de l'estudi dels pressupostos espanyols i advertia de la poca consistència d'algunes previsions, com l'excessiu optimisme en el creixement econòmic previst per al 2014, que Brussel·les quantifica en un 0,5 per cent i no el previst en els pressupostos, que és del 0,7 per cent, i en els ingressos, especialment pel que fa al pla contra el frau fiscal, a la Seguretat Social i els previstos a les comunitats autònomes.
El comissari Rehn “va convidar” a ser més realistes i, en el tràmit parlamentari, a introduir esmenes encaminades a l'austeritat. I també va insistir en la necessitat de més reformes estructurals, si no volem entrar de nou en una recessió, puix que fins al 2016 s'ha de retallar la despesa de 35.000 milions d'euros més. I, amb els números presentats, l'acompliment del dèficit previst queda més que compromès.
Ha estat un bany de realisme davant de l'eufòria espanyola fomentada per un govern que necessita arguments que reforcin la seva gestió de la crisi davant d'un any en què hi ha eleccions europees. També és un avís a la possible baixada d'impostos prevista per al 2015, segons Cristóbal Montoro, i a una reforma fiscal que es farà al llarg del proper any.
La reacció en públic del ministre Luis de Guindos i del mateix Cristóbal Montoro va ser la de minimitzar les paraules del comissari Rehn, tot i que el convidat sap que Espanya forma part d'aquell grup de països que tenen un seguiment més estret puix que les dades estadístiques que proporcionen a la UE tenen un nivell de credibilitat baix, i l'Eurogrup ja ha tingut massa disgustos quan han descobert la realitat d'alguns països, especialment mediterranis.
En la roda de premsa de divendres passat, Montoro va deixar entreveure que podria avançar fins al 2014 la supressió d'algunes de les desgravacions fiscals previstes en la reforma fiscal que s'està estudiant, per tal d'assegurar l'acompliment del dèficit i neutralitzar la manca d'ingressos per la diferència de creixement previst entre Madrid i Brussel·les.
El que queda clar, i vist el camí que encara hem de recórrer, és que encara ens queden tres anys de retallades i l'estricte control dels comptes públics que en fa Brussel·les; un fet que deixa poc marge per a l'estratègia del PP, de relaxar la duresa de les reformes i poder fer una campanya electoral el 2016 amb resultats econòmics esperançadors.
El problema de l'eufòria sense gaires fonaments és que sempre té el perill que la crua realitat la desmenteixi, i no es gens difícil per a una societat passar de l'eufòria a la ràbia. Especialment, si se l'ha enganyat o il·lusionat falsament. Quant al convidat De Guindos, ha tornat de l'estada a Brussel·les i porta dins de la maleta deures i suggeriments, i, si bé són diplomàticament impecables, tothom sap que els seus desitjos són ordres per a nosaltres. I és que l'alegria ens dura ben poc.
