Joves en camps de sègol
Formant part de la presentació del llibre i el disc de La marató de TV3, dedicada enguany a les malalties neurodegeneratives vaig seure a les grades del plató televisiu on es grava el programa Oh Happy Day. Mentre apareixia en pantalla el lema “la solidaritat no degenera”, vaig comptar entre el públic una quarantena llarga d'autors i col·laboradors convidats, més de la meitat joves que no depassaven els trenta anys. En aquell moment vaig recordar una conversa amb dues noies, estudiants universitàries aplicades que treuen bons resultats acadèmics. No sé com, vam acabar parlant de les festes universitàries a l'Autònoma, de les nits a les barraques de fires i en discoteques com Razzmatazz. Vaig preguntar si acostumen a beure més del compte i una de les noies, l'Ada, estudiant d'INEF, va puntualitzar: “T'emborratxes una mica per estar contenta, però beus sense passar-te, vull dir que saps el que fas.” Em va quedar clar que no beuen gens en comparació amb altres companys que “comencen a agafar el punt amb cinc o sis cubates”. La nostra conversa va anar derivant cap a la constatació que en determinats ambients s'afavoreix el consum d'alcohol de mala manera, sobretot quan les entrades als espais de festa inclouen dues o tres consumicions gratuïtes. Arribats a un punt, les meves interlocutores van dir: “Si no beus, et miren com si fossis un bitxo raro... A la disco, quan demanes aigua et pregunten dues vegades: estàs segura que et vols gastar la consumició en això?”
La pressió és forta, doncs. Vivim en una societat on la cultura del vi és molt present, però a desgrat nostre, el consum excessiu d'alcohol es percep com un fet absolutament normal. La idea que no hi pot haver diversió sense begudes alcohòliques nega la capacitat personal d'explorar altres maneres de passar-s'ho bé. Sembla que necessitem estímuls externs per expressar la intel·ligència lúdica, com si en perdéssim la capacitat a mesura que creixem. He pensat tot això perquè acabo de llegir dues notícies ben diferents. La primera és que aquest curs algunes escoles i instituts del nostre país han incorporat la meditació a les aules per millorar la capacitat de concentració dels alumnes. La segona fa referència a una dada objectiva del pla nacional sobre drogues: un de cada tres adolescents pren begudes d'alta graduació abans de complir els 16 anys. Tots ens hem saltat les normes abans d'hora i potser sí que alguns estudiants són capaços de beure molt una nit i, l'endemà, estudiar com bojos i treure bona nota. Potser no hi hagi una relació directa entre consum excessiu d'alcohol i baix rendiment acadèmic, però aquest hàbit pot conduir a l'alcoholisme. Hi contribueix l'ambient i també els interessos de grans empreses que promouen esdeveniments esportius i festes en locals d'oci (que ningú interpreti que estic en contra de guanys econòmics legítims sinó d'una manera d'induir al consum).
El dia de la presentació del llibre i el disc de La marató, el clima emocional creat per les cançons i els textos del muntatge audiovisual era alt, sobretot quan intervenien joves cantants o cantautors. La frescor i la capacitat de comunicació directa i fluïda són comunes a tots ells. És una qüestió que J.D. Salinger a El vigilant en el camp de sègol va posar en boca del senyor Antolini, que diu al protagonista adolescent: “quan tinguis una idea clara de cap on vols anar, el primer que faràs serà aplicar-te a escola [...]. T'acostaràs més i més a la mena d'informació que estarà molt i molt a prop del teu cor.” Sentint els joves participants a La marató i les estudiants que conec em va semblar que ja ho tenen tot. Només cal que expressin, si ja l'han descobert, una afició, un hobby vital que els entusiasmi, ni que es tracti de videojocs, sempre que no el converteixin en addicció malaltissa que suplanti el paper de les relacions humanes. Alguns excessos poden ser un xarampió passatger, una experiència d'iniciació a la vida. Els joves traspuen una força vital tan enorme que s'encomana. Qui sap si els passarà allò més extraordinari que alguns experimentem quan la nostra afició s'acaba convertint en la passió amb la qual ens volem guanyar la vida.
