Opinió

Un federalisme reeixit

Sense l'èxit polític del federalisme, la reunificació d'Alemanya –prevista d'antuvi a la llei fonamental– no hauria estat possible

No hi ha un model de fede­ra­lisme que es pugui apli­car com una plan­ti­lla, car el fede­ra­lisme tracta d'encai­xar i aco­mo­dar la diver­si­tat i aquesta per defi­nició és d'una gran vari­e­tat. Ara bé, tots els fede­ra­lis­mes democràtics com­par­tei­xen uns prin­ci­pis bàsics que, a grans trets, es poden resu­mir en un repar­ti­ment tan­cat de les com­petències entre l'estat fede­ral i els ens fede­rats, una atri­bució ter­ri­to­rial defi­nida cons­ti­tu­ci­o­nal­ment dels ingres­sos fis­cals, una loca­lit­zació dels poders legis­la­tiu, judi­cial i exe­cu­tiu tant en la fede­ració com en els ens fede­rats amb una dife­ren­ci­ació fun­ci­o­nal garan­tida per la cons­ti­tució, una res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida en el govern del con­junt pre­si­dida per una lle­ial­tat mútua, un tri­bu­nal cons­ti­tu­ci­o­nal... De tots els estats fede­rals exis­tents el que més atreu, almenys a Europa, és la República Fede­ral d'Ale­ma­nya pel con­tin­gut i vigor del Grund­ge­setz, la llei fona­men­tal. Aquesta norma cons­ti­tu­ci­o­nal ha estat una història d'èxit que, entre d'altres emprem­tes, ha influït ele­ments de la Cons­ti­tució Espa­nyola de 1978 i ara els qui defen­sen aquí l'alter­na­tiva fede­ral la tenen com a pri­mera referència. Cap cons­ti­tució no es pot enten­dre bé sense conèixer el con­text del seu ori­gen i els ante­ce­dents que la van ins­pi­rar. Quan el pro­jecte de llei fona­men­tal es va deba­tre i ela­bo­rar per una comissió de sei­xanta-cinc polítics i juris­tes ale­manys, sota els aus­pi­cis ina­pel·lables de les tres potències ocu­pants d'Ale­ma­nya occi­den­tal (nord-ame­ri­cans, britànics i fran­ce­sos), tot estava en con­tra: el país divi­dit i dura­ment ocu­pat pels ven­ce­dors, des­truït de soca-rel, amb mili­ons de per­so­nes des­plaçades, amb una des­con­fiança gene­ral envers els ale­manys, amb una població des­es­pe­rada que només desit­java esta­bi­li­tat i recu­pe­ració, amb la política des­pres­ti­gi­ada, sense fede­ra­lis­tes... Va ser una opor­tu­ni­tat para­do­xal­ment faci­li­tada per les ten­si­ons del moment, i els ale­manys la van saber apro­fi­tar. Aque­lla situ­ació era infi­ni­ta­ment més extrema i com­plexa que la que es va viure a Espa­nya durant el període cons­ti­tu­ent de 1977-1978 i, no cal dir, que la situ­ació actual.

Els redac­tors de la Llei van saber tro­bar una solució, gai­rebé res­pec­tada sense retocs per les potències occi­den­tals, que no res­tau­rava règims ante­ri­ors, però que enllaçava amb el millor de la tra­dició dels refor­ma­dors democràtics ale­manys del segle XIX, tenint alhora molt pre­sent la Cons­ti­tució de Wei­mar de 1919, tant per evi­tar els seus defec­tes com per apro­fi­tar algu­nes de les seves vir­tuts, fins al punt que la llei fona­men­tal n'incor­pora tex­tu­al­ment els arti­cles rela­tius a la religió i les enti­tats reli­gi­o­ses. El gran salt qua­li­ta­tiu de la llei fona­men­tal el va repre­sen­tar el fet que per pri­mera vegada en la història del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme ale­many la llei no es limita a enu­me­rar els drets fona­men­tals dels ciu­ta­dans –àmpli­a­ment deta­llats–, sinó que obliga el govern a res­pec­tar-los i pro­te­gir-los; són drets sub­jec­tius exi­gi­bles davant els tri­bu­nals. Això, entre altres raons, explica l'accep­tació popu­lar de la llei, que resulta ser una norma viva que impregna la vida ciu­ta­dana i social. El text ori­gi­nal va ser una obra d'art jurídica i política. Algu­nes de les més de sei­xanta modi­fi­ca­ci­ons d'adap­tació ja no ho són tant.

Sense l'èxit polític enve­ja­ble del fede­ra­lisme ale­many la reu­ni­fi­cació d'Ale­ma­nya –pre­vista d'antuvi a la llei fona­men­tal– no hau­ria estat pos­si­ble, ni tam­poc la cons­trucció euro­pea. La uti­li­tat fun­ci­o­nal i política de la llei fona­men­tal no està esgo­tada, ni de cara endins per fre­nar cer­tes deri­ves actu­als, ni de cara enfora com a referència per a la UE i per a estats com­pos­tos que no saben encai­xar la plu­ra­li­tat i la diver­si­tat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia