JFK

El cin­quan­te­nari de l'assas­si­nat de Ken­nedy ha tor­nat a posar el per­so­natge d'actu­a­li­tat. Va exer­cir el càrrec menys de tres anys, però la seva figura és un dels ele­ments defi­ni­dors de les il·lusi­ons fun­da­ci­o­nals de la gene­ració dels sei­xanta. Jove, atrac­tiu, ago­sa­rat, va tenir el temps just de donar vigor i opti­misme a noves expec­ta­ti­ves un cop païda la devas­tació de la guerra mun­dial. La mort pre­ma­tura el va pro­jec­tar més com a símbol d'espe­ran­ces que no pas com a ges­tor de rea­li­tats. Alguns dels seus dis­cur­sos res­so­nen encara ins­pi­ra­dors i sug­ge­ri­dors. Els ins­tints comu­ni­ca­dors del pre­si­dent van tro­bar en el seu fidel redac­tor de dis­cur­sos, The­o­dore Soren­sen, i alguns altres col·labo­ra­dors com Ken­neth Gal­braith, gent capaç de gene­rar fra­ses memo­ra­bles en el con­text ade­quat. El dis­curs inau­gu­ral del seu man­dat va dei­xar estam­pat el con­cepte de “nova fron­tera”, que va saber tocar per­fec­ta­ment la fibra de l'ànima ame­ri­cana. En lloc d'anun­ciar pro­me­ses, Ken­nedy va pro­po­sar des­a­fi­a­ments al poble ame­ricà. I per això al final del dis­curs els va dir: “No us pre­gun­teu què pot fer el país per vosal­tres; pre­gun­teu-vos què podeu fer vosal­tres pel país.” Ken­nedy era cons­ci­ent de la força mobi­lit­za­dora de la paraula en política i tenia un refe­rent clar en el seu admi­rat Churc­hill. Quan van ator­gar-li la con­dició de ciu­tadà honorífic dels EUA, Ken­nedy va fer famosa una frase molt sig­ni­fi­ca­tiva. Va dir que el vell diri­gent britànic havia “mobi­lit­zat la llen­gua anglesa i l'havia enviat a com­ba­tre”. El jove pre­si­dent era, doncs, molt sen­si­ble al poten­cial polític de la llen­gua i va dei­xar una bona col·lecció d'eslògans ins­pi­ra­dors. El dis­curs de Berlín (amb la cèlebre afir­mació en ale­many: “Ich bin ein Ber­li­ner”), en el con­text de la cons­trucció del mur, va ser d'una eficàcia acla­pa­ra­dora: “La causa de la lli­ber­tat té mol­tes difi­cul­tats i la democràcia no és per­fecta, però nosal­tres no hem hagut mai d'alçar un mur perquè la gent no se'n vagi...” Dar­re­ra­ment, n'hi ha una, de frase de Ken­nedy, que els governs de Madrid i Bar­ce­lona hau­rien de repe­tir-se cada dia: “No hem de nego­ciar mai per por, però no hem de tenir mai por de nego­ciar.” Amén.