Pensar i resistir

Fa temps que l'ensenyament de la filosofia, i de la seva història, estava amenaçat a secundària, però no hi ha ningú com l'inefable ministre Wert per fer realitat amb escreix tots els temors. Entre tantes altres coses infectes, la LOMQE també preveu que la història de la filosofia deixi de ser una assignatura obligatòria per a tots els estudiants de batxillerat i es converteixi en optativa, i només en les branques d'humanitats i ciències socials. Pel que sembla, no importa als perpetradors de la nova llei que puguin completar-se els estudis de secundària sense que bona part dels alumnes tinguin coneixement del pensament filosòfic, que, en fi, deu ser alguna cosa que conforma la nostra tradició cultural i que ajuda a desenvolupar la capacitat de raonament i d'argumentació. Tampoc no deuen considerar important que els estudiants de ciències ignorin les teories de coneixement que fonamenten els mètodes d' investigació. Ni tan sols consideren important la filosofia per a les humanitats i les ciències socials, ja que la presenten als seus estudiants com una assignatura optativa. En el fons, hi ha aquest menyspreu pel llegat humanístic, que es considera inútil i superflu: bé, al capdavall, tota la cultura és supèrflua, però són justament les coses supèrflues aquelles que ens fan més persones ajudant-nos a viure i a eixamplar la comprensió de la vida pròpia i aliena. Però encara més en el fons, i això es fa visible en certes formes de governar, hi ha el bandejament de la filosofia perquè ajuda a desenvolupar el pensament crític. Res no és en va.

Aquest mateix govern, que bandeja l'ensenyament de la filosofia, prepara a través del Ministeri de l'Interior, al capdavant del qual hi ha Jorge Fernández Díaz, una llei orgànica de seguretat ciutadana que comporta un autoritarisme concebut des d'un poder concentrat a vigilar i castigar. Volen bèsties de càrrega i reprimides. O, en tot cas, individus rendibles, eficaços i sotmesos. Ens cal armar-nos de pensament per a la resistència.