El dret de l'habitatge

Com l'espasa de Dàmocles, l'ordre judicial de desallotjament torna a estar suspesa damunt de les catorze famílies que des de fa vuit mesos ocupen uns pisos buits a Salt, amb el perill sempre present de quedar al carrer sense tenir on viure.

Després de la intervenció del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, que fa unes setmanes va aturar una primera ordre per fer fora les famílies d'aquests pisos, propietat del banc dolent, la Sareb, les administracions, que fins aleshores no havien mogut fitxa, van començar a fer passos i, aquest cop sí, van trobar pisos per reallotjar les famílies afectades. És trist que, en un tema clarament social, només s'activi la maquinària de l'administració quan al darrere hi ha pressió social i l'alt tribunal europeu. D'explicacions i justificacions de per què no s'havien trobat abans habitatges amb lloguers socials, segur que n'hi ha. Potser formalment no ho havien demanat totes les famílies afectades, però, a banda de la cosa burocràtica, què s'han dit, en les diferents reunions que han mantingut, aquestes famílies i els representants de la Generalitat? Continua la desconfiança? Si ara hi ha pisos i garanties reals, per què no s'ha resolt el problema?