Gràcies

Ara fa més de tres anys començava aquesta meva aventura com a columnista d'aquest diari. L'aleshores responsable d'opinió, el Jordi Grau, em trucava per telèfon i em va oferir la possibilitat setmanal de deixar anar idees, pensaments, opinions que em permetien obrir una finestra estimulant i agraïda en un exercici plaent i poc practicat, el de l'escriptura.

Un seguit de columnes que m'han permès aprendre molt de molta gent, llançar-me a la pràctica d'un registre que no és el meu hàbitat natural, però que m'ha regalat moments estimulants. Situacions al carrer amb persones que llegien les meves paraules aquí al diari, i em comentaven què els havia semblat. Comentaris generalment generosos, perquè la gent n'és, de generosa. Com n'han estat els responsables del diari durant tants mesos, amb les meves propostes.

I ara em diuen que aquesta serà la meva darrera pensada en aquesta finestra. I jo, que he gaudit moltíssim de poder-ho fer fins ara, només puc donar-los les gràcies. Perquè sé que el moment és massa complicat. Perquè el fonamental és mantenir un mínim d'estructura sòlida per oferir un producte competent i necessari per al procés que hem decidit emprendre. I maldo i aprofito aquestes darreres línies per animar-vos a seguir apostant com a societat crítica, a gastar poc més d'un euro al dia per mantenir mitjans escrits que ens expliquin la realitat amb ulls d'aquí. I desitjo tota la sort del món a aquest diari que ha apostat pel país, per la nostra llengua i els nostres valors. I una llarga vida professional en aquest escenari als molts professionals que hi treballen.

Gràcies, endavant, i molta sort. Ara em miraré la vostra feina molt més relaxada, sense la pressa de cada dimecres a la tarda d'acabar i enviar l'article. Convençuda que necessitem plataformes com la plataforma des de la qual lluiteu cada dia a El Punt Avui.