Mossos, cal reaccionar!

El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) des de 1984 hem anat fent una sèrie de propostes tècniques, professionals, estratègiques i humanes, i també propostes de sentit d'estat vers la nostra policia nacional - Mossos d'Esquadra. Ara, des del CEEC, veiem com van passant els anys, els governs, els consellers, etc., i no es fa res o molt poc per afrontar quin model de policia i d'ordre públic volem. I mentre veiem el deteriorament de la imatge de la nostra policia davant la societat, d'una policia, la catalana, que mancada de lideratge, projecte i estratègia pot malbaratar un dels eixos i estructura d'estat fonamentals per a Catalunya. Què passa, però, al cos de Mossos d'Esquadra? Quins problemes té el model policial català? Quina implicació hi té la classe política, la societat civil i els sectors socials emergents o alternatius? Què hem fet malament políticament durant tots aquests anys en la construcció de la nostra policia nacional? Hem tingut sentit d'estat? Hem explicat prou bé al país què significa tenir un model propi de policia?

En aquests darrers anys la Policia de Catalunya ha fet una tasca regular positiva, tot i la manca d'efectius humans i materials. I amb l'inconvenient afegit de no tenir un estat propi al darrere i els seus aparells corresponents, amb les possibilitats que un estat té quant a connexions amb d'altres cossos europeus i internacionals. Però també hem tingut grans fracassos: la plaça Catalunya amb el 15-M, l'encerclament del Parlament i l'espectacle posterior..., la vaga general amb manca d'informació d'intel·ligència, la necessària reestructuració de la Brimo (els antiavalots), i ara altres incidents que ens obliguen a encendre els llums vermells, tot i reconèixer que hi ha interessos de les clavegueres de l'Estat a desprestigiar la nostra policia. Però això no ha d'impedir d'obrir un discret debat sobre el passat, el present i el futur de la construcció de la nostra policia i del seu model. Tenen la formació necessària, els Mossos? Tenen la planificació necessària? Tenen els efectius que necessiten? Hi ha els comandaments que calen? I la direcció dels Mossos, té el lideratge del cos? Aquestes i moltes preguntes més estan a l'aire i no poden seguir-hi per molt temps més. Els sectors interessats s'han de posar a treballar, a reflexionar i a planificar.

També és necessari que la nostra societat abandoni els complexos del passat i generi persones amb vocació i voluntat d'Interior: cal formar-los aquí i a fora. No pot seguir la improvisació i el criteri que tothom és vàlid, un criteri que s'ha demostrat, en la majoria dels casos, que és un fracàs.

Durant la transició democràtica glorificada ens vam equivocar, segurament, en acceptar que la nostra policia assolís el nom de “Mossos d'Esquadra” en comptes de “Policia Nacional de Catalunya”. Què ha passat? La societat i els mitjans de comunicació, quan es refereixen als Mossos, així els qualifiquen, i el Cuerpo Nacional de Policía (CNP) és la Policia, en singular. I així hem estat enviant un missatge al subconscient col·lectiu sobre qui és la policia de veritat. No podem esperar més: la transició nacional ens obliga a clarificar, i més quan hi ha una ofensiva de l'Estat i quan els cossos i forces de seguretat de l'Estat es redespleguen a casa nostra en contra del nostre model policial, de la nostra policia i en contra de la seva voluntat d'ésser la Policia Nacional de Catalunya. Els 17.000 homes i dones dels Mossos i els milers de les policies locals (més de 25.000 efectius a Catalunya) necessiten clarificació i suport.

Cal que valorem què ha passat, i si a Catalunya podem fer un cos policial sense un lideratge polític potent, sense un projecte clar davant seu, unes circumstàncies que no s'han donat. El nostre model policial i el cos de Mossos d'Esquadra no han rebut el suport polític que calia i han hagut de suportar aportacions innecessàries com el 15% dels efectius procedents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, els comandaments d'aquesta mateixa procedència que han resultat no ser tan necessaris com es creia, tot i la vàlua d'alguns d'aquests professionals i la fidelitat al nou cos policial.

Però durant aquests anys no hi ha hagut el reciclatge necessari de les primeres promocions, no s'ha impregnat el cos dels valors i l'autoestima necessàries ni del sentiment de pertinença, ni tampoc s'han aplicat els procediments, les tècniques ni la legislació necessaris. El creixement dels comandaments ha estat erràtic, i s'han prioritzat criteris sense haver pensat abans quin perfil de policia es volia, quin perfil de comandaments. Però el més greu es va produir amb la incorporació a l'acadèmia de policia d'aspirants a policies amb promocions massives, amb centenars d'homes i dones que podien ser útils per a la vigilància de supermercats, centres d'oci, etc., però que no reunien el perfil de policies vocacionals.

El desplegament de la Policia de Catalunya es va fer massa de pressa, possiblement per raons polítiques i pel retard històric amb què es va plantejar, ja que cal recordar que després de la primera, segona i tercera promocions hi va haver un buit de diversos anys en els quals no hi van haver noves promocions. Això ha provocat que els nostres Mossos tinguin la sensació que no se'ls cuida i que són ells qui donen la primera resposta davant dels ciutadans. També consideren que la classe política, quant als afers d'Interior, actua amb tacticisme, i alguns sectors polítics fins i tot intenten erosionar el cos –d'altres també els porten cap a plantejaments partidistes–. Tot plegat implica que els nostres professionals no entenen què és el que demana la societat catalana d'ells mateixos i del model policial que volen. La societat tampoc no entén que possiblement la Policia és el reflex de les contradiccions de la mateixa societat. Cal, doncs, reaccionar. I el nostre model policial i els seus professionals han d'ésser una de les prioritats del nostre govern i del Parlament, i el model policial ha de gaudir del suport i l'exigència de la societat civil, perquè els nostres professionals de la policia se sentin integrats en un projecte de tota la societat, i perquè aquesta societat els reconegui com a propis.

L'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), l'escola de policia de Catalunya, ha de fer canvis importants en la formació bàsica i el reciclatge. Aquesta formació ha d'estar liderada per policies, i això no implica que la policia vulgui fer una formació endogàmica. Allò que no pot passar és que la formació tingui continguts i plantejaments molt teòrics però allunyats de la realitat del dia a dia d'un policia.

El Consell Nacional per A la Transició, òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya, necessita amb urgència incorporar persones amb experiència en el camp de la seguretat i la defensa per tal d'evitar plantejaments de futur que recordin els errors del passat. El govern, la societat i el cos de Mossos d'Esquadra s'han de retrobar, cal que tots reaccionem i no esperem a fer-ho quan tornin a reaparèixer nous elements de confrontació.