El pes del deute

L'actual crisi a les economies del sud d'Europa és en gran mesura una crisi de deute. És una crisi de deute públic, però és també una crisi de deute extern i de deute privat. I és precisament la reducció simultània de tot aquest deute el que està fent més difícil la recuperació econòmica.

S'observa que en aquells països on l'endeutament va créixer més en el període 2000-2007, la fase de creixement que va seguir a la creació de l'euro, el creixement ha estat menor posteriorment, durant la crisi, del 2008 al 2013.

Es pot observar que en aquells països on l'endeutament va créixer ràpidament fins a nivells elevats en el període 2000-2007, el creixement econòmic ha estat posteriorment menor, entre 2008-2013. En els països on el deute de les famílies va créixer ràpidament en el període 2000-2007 (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya), el consum ha evolucionat pitjor entre 2008 i 2013. A les economies on el sector empresarial no financer estava altament endeutat el 2007 (Espanya, Irlanda, Portugal, i Estònia), l'augment de l'atur ha estat més alt des d'aleshores. Finalment, en els països amb un sector financer altament endeutat abans de la crisis (Irlanda, Portugal, Grècia i Espanya) els tipus d'interès dels crèdits han augmentat més posteriorment, amb l'efecte negatiu que això té per a la sortida de la recessió.

A nivell agregat, la zona euro no ha assolit nivells de deute més grans que el dels Estats Units o el Regne Unit. I no ha estat així en cap sector: ni les famílies, ni les empreses no financeres, ni el sector públic. Però els problemes es concentren en els països de la perifèria i en el procés de reducció d'aquest deute.

El 2010, en assolir el seu punt màxim, el deute de les famílies a la zona euro representava un 65% del PIB.

Als Estats Units suposava el 95% del PIB i al Regne Unit superava lleugerament el 100% del PIB. La diferència es troba en l'evolució del procés de reducció d'aquest deute. Mentre que els Estats Units l'han reduït ja en 18 punts, fins al 77% del PIB, i l'economia britànica l'ha reduït en 8 punts, fins al 95% del PIB, l'economia de la zona euro gairebé no ha començat encara el procés de desendeutament de les famílies, i aquest està el 2013 bàsicament en la mateixa xifra agregada que el 2010.

Sí que era superior, però, l'endeutament de las famílies en els països de la perifèria: a Grècia era equivalent al 75% del PIB (partint d'un escàs 10% el 2000), a Espanya va assolir el 85% del PIB (partint d'un 43% el 2000), a Portugal superava el 95% del PIB i a Irlanda superava el 120% del PIB.

El deute de les empreses no financeres, en el moment més alt, l'any 2010, suposava a la zona euro, per terme mitjà, un 103% del PIB. Per al Regne Unit equivalia al 115% del PIB i als Estats Units era una mica més baix, un 80% del PIB. Però, també en aquest cas, la xifra era superior en els països de la perifèria de la zona euro. A Espanya era equivalent al 148% del PIB, i encara més a Portugal i a Irlanda, on era equivalent al 164% i al 205% del PIB, respectivament.

Tot i que a la Zona Euro el volum de deute és bastant variable entre diferents països i sectors, alguns països es troben clarament en una situació més difícil. A Irlanda, Portugal i Espanya, estan altament endeutades tant les famílies, com les empreses no financeres, com el sector públic. A Grècia estan altament endeutats les famílies i el sector públic i a Xipre les famílies i les empreses no financeres. A més, com a conseqüència d'això, en tots aquests països s'ha acumulat un important volum de deute extern.

Històricament la reducció de la ràtio d'endeutament es produeix sobretot mitjançant el creixement del PIB i de la renda nominals. Es considera que habitualment el 75% de la reducció es deu a la inflació i el 25% restant, al creixement de la renda real. Però actualment la inflació és molt baixa i, a causa del creixement econòmic negatiu, la renda bruta ha disminuït a Espanya un 3,4% des del 2010 i a Portugal un 1,8%. Per això el procés de desendeutament està resultant lent i complicat a tota la zona, i molt concretament per als països de la perifèria. I per això la recuperació econòmica és tan feble.