Un gest de dignitat

No sé si hem valo­rat prou el gest del com­po­si­tor i peda­gog musi­cal Josep Soler i Sardà, que aquesta set­mana ha rebut­jat la Meda­lla d'Or al Mèrit en Belles Arts con­ce­dida pel govern esta­tal i que el pro­per 10 de desem­bre li havia d'impo­sar Joan Car­les de Borbó. El mes­tre Soler ha diri­git una carta al minis­tre Wert i una altra al secre­tari d'Estat de Cul­tura, Lasa­lle, expli­cant el perquè de la renúncia, demos­trant que la coherència és la forma més excelsa de la dig­ni­tat de la per­sona, un gest que és per sobre de pre­mis i canon­gies. Josep Soler és un dels cre­a­dors més impor­tants del país, mem­bre de la cone­guda com “gene­ració del 51” i tre­ba­lla­dor incan­sa­ble en el món musi­cològic. Mul­ti­guar­do­nat, segu­ra­ment és més que merei­xe­dor de la meda­lla que ara volia ser hono­rada amb el seu nom. Però també és un home ínte­gre, que pot afir­mar amb con­tundència: “A la meva edat només em resta un mínim de ver­go­nya per no accep­tar segons qui­nes coses.” I pot dir: “En el futur les meves obres par­la­ran de la meva res­pon­sa­bi­li­tat, però ara és la meva consciència la que ha de par­lar i a la qual he de seguir.” El rebuig a la meda­lla el sus­tenta en el fet que se sent menys­preat “en la tasca docent i artística que no sem­blen interes­sar al govern al qual vostès per­ta­nyen” quan el govern Rajoy i espe­ci­al­ment el minis­tre Wert són com­ple­ta­ment insen­si­bles en els temes d'ense­nya­ment i cul­tura, camps que “en cert sen­tit sem­pre han estat un des­as­tre, però ara és l'apo­ca­lipsi”. Encara, Josep Soler cita un ampli memo­rial de greu­ges i recorda “la des­as­trosa gestió i els con­ti­nu­ats enganys d'aquests senyors que gover­nen Espa­nya”, a més de recor­dar que “com a català tam­poc no puc accep­tar aquest reco­nei­xe­ment”.

Amb el seu gest, Soler ha donat una de les seves clas­ses magis­trals, amb parau­les que inter­pre­ten la musi­ca­li­tat d'una vida dedi­cada a ense­nyar, no sola­ment en el món de l'art sinó, sobre­tot, en les for­mes de dig­ni­tat per­so­nal i col·lec­tiva. Gràcies, mes­tre, pel vos­tre exem­ple.