La consulta ens surt barata
El pressupost de la Generalitat de l'any vinent inclourà, si és que finalment completa tot el tràmit parlamentari d'aprovació sense canvis respecte a l'anunciat, una petita partida preventiva de cinc milions destinada a la consulta. Encara no sabem quina pregunta haurem de respondre, ni quan, però la gran majoria ja tenim clar quina resposta, afirmativa o negativa, voldríem donar.
De totes maneres, quan hi hagi data i pregunta tot el procés acabarà costant tres vegades més que cinc milions, diners que sortiran d'on calgui, no cal pas que ens preocupem. La constatació que el procés per assolir l'estat propi té un cost monetari ha fet disparar, un cop més, l'artilleria demagògica espanyolista. Ciutadans, el PP i la delegació del PSOE a Catalunya botzinen que com pot ser que en aquest país (perdó, en aquesta autonomia, si hem de parlar com ells) gastem tant per organitzar una votació separatista (veieu: ja donen per fet que guanyarà el sí..., anem per bon camí) havent-hi tantes factures per pagar i tantes retallades a funcionaris i a salut i a les escoles i poseu-hi tots els sectors que us passin pel cap perquè ja sabem que ningú està a recés de la ventada tallant que fa anys que bufa i el que bufarà.
En política, i també en economia, les coses resulten cares o barates, una ganga o un dispendi depenent de quins siguin els criteris, les prioritats i les anàlisis comparatives. Tenint en compte la quantitat de milions d'euros que avui van a Espanya i no tornen, si guanya el sí a desfer-nos d'aquesta sangonera podrem dir que els diners gastats en el referèndum hauran estat els més ben invertits de tot el pressupost. I més si les urnes, com vol la vicepresidenta, per estalviar acaben sent de cartró. I la pregunta, sense trampa, com suposo la vicepresidenta també vol.
