Un zoològic satíric

Furgant en l'insondable fons documental de Carles Fages de Climent, els incansables Joan Ferrerós i Jordi Pla han aplegat un centenar llarg de breus poemes relacionats amb animals.

Del Llibre de les bèsties de Ramon Llull ençà, hi ha tota una tradició catalana de poemaris sobre el món animal anomenats bestiaris, entre els quals destaquen el de Josep Carner i el de Joan Oliver, Pere Quart. Si els versos de Carner són pulcres, elegants i transparents, el de Pere Quart són àcids i satírics, crítics i mordaços com el que confronta la vaca cega de Maragall amb la “vaca suïssa de la mala llet”. Abans d'aquest, Guerau de Liost va confegir un peculiar bestiari titulat Somnis, i Camil Geis va enllestir un Bestiari hagiogràfic amb tot un seguici d'animals bíblics. També tenim bestiaris en prosa, com ara L'ós benemèrit i altres bèsties, de Prudenci Bertrana, i La pregària dels animals, del franciscà Enric Gelpí, amb un pròleg de Paco Candel.

El bestiari particular de Fages, entre la bonhomia de Carner i la sornegueria d'Oliver, es titula Zoo (Brau edicions, 2013), perquè majoritàriament es refereix a la fauna exhibida al zoològic de Barcelona. Per l'estil, els poemes connecten directament amb els epigrames de l'autor, salvats per la memòria oral i finalment recopilats en un volum dels mateixos curadors aparegut l'any 2002. Tenen el mateix virtuosisme verbal i el mateix aire enigmàtic; són plens de picades d'ullet i de referències secretes, carregades d'ironia i de sarcasme, i reserven per al vers final la frase afortunada, sorprenent i reveladora. Alguns al·ludeixen, més o menys obscurament, a la situació política de l'època, com aquest, escrit entre el 1966 i el 1967: “Si el lleó no vol ser rei
/ i els vells federals fan l'ase / mentrestant l'únic remei / és obeir el peix espasa.”

Fages de Climent va morir el 1968. El “peix espasa” el va sobreviure set anys.