Regals

Ja hi tor­nem a ser. Comença l'entra­nya­ble període de pro­funds sen­ti­ments reli­gi­o­sos que es mani­festa anant de dret cap al cen­tre comer­cial, cap al reco­lli­ment de les grans superfícies. Tot va començar a Bet­lem, a la cova més humil. Fins allà es van des­plaçar els Tres Reis d'Ori­ent, uns savis edu­cats en la cul­tura del basar i, doncs, dotats d'una gran visió mer­can­til. A ells, els devem la invenció dels regals de Nadal. L'estel que els va il·lumi­nar el camí cap a aquesta des­co­berta econòmica de pri­mera mag­ni­tud és encara recor­dat i cele­brat avui amb llums i gar­lan­des als car­rers. Un home­natge meres­cut a la memòria d'aquells lúcids pio­ners. Gràcies a ells, mili­ons de per­so­nes com­pra­ran bili­ons de rega­lets d'ús dis­cu­ti­ble. Gràcies a ells, milers de boti­guers aca­ba­ran tips d'embo­li­car i embo­li­car, i la majo­ria de nens del pri­mer món aca­ba­ran –com els seus pares– amb pro­ble­mes diges­tius per inges­tes des­me­su­ra­des. La situ­ació la des­criu amb pre­cisió una dita anglesa que vol resu­mir l'espe­rit del Nadal amb les tres fra­ses més recur­rents: a) Pau a la terra als homes de bona volun­tat, b) Jesús és nat, i c) Les piles no són inclo­ses. Les poden dir en l'ordre que vul­guin. A vega­des l'ordre natu­ral de les coses s'altera per fi de bé. Per exem­ple, és pro­ba­ble que molts dels regals pel 2013 els paga­rem amb diners del 2014. L'impor­tant és que comen­cen unes set­ma­nes d'exal­tació dels valors espi­ri­tu­als i de tro­ba­des entra­nya­bles als pàrquings men­tre, ama­tents, vigi­lem per si algú és a punt de sor­tir, o per si paga la pena seguir aque­lla senyora que va amb unes claus a la mà... Els rep­tes del moment es des­ple­guen en una seqüència gai­rebé diabòlica: l'amic invi­si­ble, el tió i el dia de Reis. És una cursa d'obs­ta­cles que cal superar sense defa­lli­ments, amb pau i ale­gria. Per evi­tar l'estrès, la majo­ria de com­pres es podran fer amb l'acom­pa­nya­ment balsàmic de sons nos­trats: el tri­bal fum, fum, fum o l'inau­dit “xar­ram­pim, xar­ram­pim, xar­ram­pia; xar­ram­pim, xar­ram­pim, xar­rampió”. Ànims!